El principi d'Arquimedes

"El principi d’Arquímedes" és una obra que ens convida a reflexionar i a fer-nos preguntes, més enllà de la recerca d’una única resposta. Sense dubte, posa a prova els nostres prejudicis i ens obliga a qüestionar les fronteres entre allò que és correcte i allò que és incorrecte. Ens suggereix que potser tot és més ambigu del que sembla, i que on sembla existir el bé també pot trobar-se el mal.

La trama se centra en un conflicte que es desenvolupa dins les quatre parets d’un vestidor d’una piscina: un monitor ha donat un petó a un nen. El muntatge de l’obra presenta aquesta història des de diverses perspectives, jugant amb la línia temporal. La combinació excepcional de l’espai sonor, dissenyat per Guillem Rodríguez, i la il·luminació de Sylvia Kuchinov crea una atmosfera única, que accentua moments de tensió absoluta. Aquesta tensió es construeix i evoluciona gràcies a les actuacions dels quatre intèrprets, especialment la de Marc Tarrida, que dona vida al seu personatge amb una complexitat emocional rica en matisos. La seva interpretació fa que l’espectador connecti amb qui, aparentment, podria ser considerat el "dolent", però que alhora revela una humanitat que desafia els judicis fàcils i que incomoda acceptar.