El Monstruo de White Roses

El Monstruo de White Roses és una obra de teatre escrita i dirigida per Jesús Torres, estrenada el 2022 per la companyia andalusa El Aedo. La peça es basa en possibles fets reals i explora la relació entre Emily Dawson, una jove segrestada, i el seu captor, Harry Coleman, conegut com el Monstre de White Roses. La trama se centra en la convivència entre víctima i botxí durant més d’un any, abordant temes com el síndrome de Stokholm, la manipulació mediàtica i els límits entre amor i odi.

L’obra El Monstruo de White Roses destaca per la força de les seves interpretacions. Ana Lucas i Víctor Palmero donen vida als personatges amb una intensitat emocional que atrapa l’espectador des del primer moment, fent que cada escena es carregui de tensió i veritat.

Des del primer moment, és Ana Lucas qui ens condueix dins la història. Amb el seu relat del passat ens obre la porta al seu món i, gairebé sense adonar-nos-en, ens atrapa. Té una manera de parlar propera i viva que fa que el públic s’hi enganxi ràpidament. Mentre explica com ha passat aquell temps, l’escena ens situa en una habitació petita i tancada, que gairebé sembla ofegar-la. L’actriu aconsegueix transmetre aquesta sensació de confinament .L’entrada de Víctor Palmero trenca aquesta calma tensa i afegeix un nou impuls a la història. La seva presència aporta energia i contrast: a través dels gestos i la veu, fa visible una mena de bogeria interna, una inquietud que remou tot el que s’havia establert a l’escena.

El diàleg i la interacció entre tots dos actors mantenen el públic immers en la trama. El contrast entre la serenitat ferida d’Ana Lucas i l’agitació de Víctor Palmero dóna força a l’obra i fa que l’espectador senti tant el pes de l’espai com el conflicte emocional dels personatges.

El Monstruo de White Roses juga amb recursos del documental per endinsar-nos més en la història Una obra que ens interpel·la directament sobre el paper del públic i com alimentem el sensacionalisme i la manipulació mediàtica. Fins fer-nos creure que tot es basa en una història real, davant els diferentes talls que ens presenten.

Espero que es pugui tornar a veure a Barcelona. Podeu veure la resta de la meva opinió al següent enllaç