El mercader de Venecia

Nueva adaptación de la obra de William Shakespeare, dirigida por Konrad Zschiedrich y Mingo Ràfols a partir de una nueva traducción, que es todo un Acierto. La propuesta se basa en la palabra y, a partir de ahí, se construye el resto, diría.

Los temas tratados son muy potentes, actuales en el s. XVII y XXI: las suspicacias y difícil convivencia entre razas y culturas, el dinero, la amistad y el amor, mantener la palabra dada y asumir los consecuencias, el miedo y odio al diferente, la codicia, la utilización de la justicia, la usura …

En este caso, un préstamo avalado (no lo hagáis nunca) que no se puede devolver. El banquero, lleno de tanto odio como ha recibido, había exigido una condición peculiar en caso de impago: cobraría una libra de la carne del avalista. No recordaremos como el Juez (un personaje disfrazado, que siendo Shakespeare no podía faltar) se enfrenta al diabólico asunto. También, a pesar de que podría parecer sólo una línea argumental ligera, cómo Poncia pone a prueba la fidelidad a lo que su prometido le juró, similar, pues, a un contrato mercantil con cláusulas en caso de incumplimiento.

Es un placer escuchar esta adaptación, con lenguaje rico, accesible y culto, de una sonoridad rotunda, deliciosa para el oído, muy bien declamado y con clara dicción que no es habitual encontrar.

Mercè Managuerra (La Gavina) ganó el Margarita Xirgu por este papel, transmutada en el avaro judío Shylock, de quien no podemos apartar la mirada. También absorbe nuestra atención Sílvia Forns (Afanys d’amor perduts), especialmente cuando es Porcia, enamorada con empuje.

La puesta en escena es más que minimalista, sin escenografía más allá de una mesa, donde la iluminación de Alberto Rodríguez juega un papel esencial, con niebla que esconde intenciones y recuerda que estamos cerca del puerto. La obra no se ve clásica en el sentido de ser de época, gracias también a un vestuario actual de negocios en el caso de ellos y el de Porcia que aporta el color, precioso rojo, del amor.

Y por cierto, ¿sabíais que el significado de bancarrota viene de que en la Italia de entonces, los banqueros estaban sentados en bancos ofreciendo a sus servicios, y cuando no podían atender sus obligaciones, los otros rompían una pata del banco (banca rota), como humillación y símbolo de que ya no era solvente?

Dissabte dia 9 vam fer cap a la Sala Versus Glòries per tal de veure la primera proposta de la companyia Dau al Sec, EL MERCADER DE VENÈCIA, una adaptació de l’obra de William Shakespeare feta per Konrad Zschiedrich amb la traducció de Miquel Desclot, una traducció feta en estreta col·laboració amb els actors i el director de l’obra.

La companyia Dau al Sec, ha nascut amb aquest projecte alhora que l'espai d'arts escèniques, que porta el mateix nom, al Poble Sec. La companyia aposta per un procés de creació profund i rigorós partint del treball de l'actor, triant textos que tractin de conflictes actuals i centrant en la paraula la comunicació escènica.

EL MERCADER DE VENÈCIA ha estat dirigida per Konrad Zschiedrich, el prestigiós director i dramaturg alemany, que per malaltia no ha pogut finalitzar tot el procés de creació  i Mingo Ràfols, gran coneixedor del seu treball, que l’ha rellevat en les seves tasques. El director proposa una “versió essencial” de l’obra, estrenada per primer cop l’any 1600.

Han construït una versió d'aquest clàssic on concentren la mirada en els moviments del capital, l'expansió del poder econòmic i el seu impacte en les relacions humanes. Una proposta construïda en catorze escenes i interpretada per només quatre actors, Sílvia Forns, Lolo Herrero, Mercè Managuerra i Damià Plensa i amb una escenografia pràcticament inexistent. Tots ells interpreten més d'un personatge,  tot i que han fet desaparèixer alguns dels personatges i les trames secundàries per donar més força a la línia central d'acció.

Segons ha explicat Mercè Managuerra, amb en Konrad, han treballat de forma que l'actor ha de trobar el sentit essencial de cada paraula, tot trencant l'aproximació emocional vers el personatge. Es treballa sota el concepte d'estranyesa, perquè l'actor es distanciï del text, sense deixar aflorar les seves referències quotidianes.

Seguint aquesta línia, fa que el personatge del jueu Shylock sigui interpretat per una dona, en aquest cas la mateixa actriu Mercè Managuerra, que hem de dir que ens ha regalat una interpretació magnífica i un esplèndid monòleg final.

La usura, la riquesa, l'odi entre cultures, la convivència entre diferents religions, la vulnerabilitat de l'estranger i la utilització perversa de la justícia conformen la mirada de l'autor sobre els orígens del sistema capitalista que comportarà el naixement futur de la banca (naixement de la banca és, de fet, el subtítol d'aquesta proposta). Els personatges ens parlen de diners, de religions i d'amor i ens permeten observar clarament les contradiccions de l'ésser humà quan els diners es converteixen en prioritat.

L’obra salta vertiginosament, de la comèdia a la tragèdia amb una ironia gens evident i altament eficaç per retratar la totalitat del  sistema social.

Una escenografía nua creada per Damià Plensa, on puntualment apareixen una taula, uns petits cofres, uns llibres i un anell. Amb el vestuari de Georgina Viñolo, el so de Joanjo Rubio i Mingo Ràfols i la llum d’Alberto Rodríguez, deixa en la paraula i les interpretacions tot el pes de la proposta.

Una obra que flueix i ens fa plantejar multituds de qüestions més enllà de la història que ens explica, i on podem establir molts paral·lelismes amb l’actualitat.

Unes bones interpretacions (millor la de les actrius que la dels actors), que han anat guanyant a mesura que avançava l'obra, ja que a l'inici la vocalització de l'actor Lolo Herrero no ens permetia entendre tot el que deia.

El nostre total suport al teatre de petit format de qualitat, com és, sense cap mena de dubte aquesta proposta.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ