Daral Shaga

La recordo ara ja vagament però vaig sortir amb bones sensacions i un missatge crític clar. La meva valoraciò era un 4 però a mesura que ha anat passant el temps i veient-la amb perspectiva i no tant a flor de pell crec que um 6’5/10 és el que es mereix ja que el podrien haver treballat pitser d’una forma més espectacular encara.

«PUNYENT, I D’UNA BELLESA VISUAL ENCISADORA.»

Tenia moltes ganes de veure el muntatge de DARAL SHAGA, a causa del tema que tracta i sobretot: com ho tracta.
Anava amb les expectatives molt altes (per la combinació d’elements i de disciplines tenint en compte el tema tractat) i cal destacar que les ha superat notablement.
El circ, l’òpera i el teatre-cinema es combinen creant un resultat final que arriba al públic i l’emociona. «Daral Shaga» dóna una mirada a les fronteres, ens acompanya cap a un viatge a Lampedusa, Tijuana i Melilla amb imatge duríssimes. Sovint mirem cap a un altre cantó, fem que no està passant res… «Això està molt lluny» però no, ho tenim molt a la vora i no fem res per canviar-ho. L’espectacle dóna veu a les persones que busquen una nova vida a un món «millor» i t’agafa per la mà perquè des de la teva butaca puguis acompanyar-los…
Concretament, 3 escenes em van emocionar moltíssim (no vull dir res per no arruïnar l’experiència per altres espectadors) gràcies a la combinació del text (que resulta fabulós) i la partitura musical (un crit de suplici constant cap a la humanitat, a la recerca d’una resposta).
El muntatge en l’àmbit visual és una autèntica obra d’art, que combina elements molt diferents creant paisatges amb una bellesa encisadora: el mar… les tanques… l’horror…
Original, forta, emocional, directa, impactant, i amb un final que crea una catarsi brutal amb el públic.
Moltes felicitats Fabrice Murgia pel treball aconseguit, vaig sortir del Lliure sense paraules.

Avui al Lliure he pogut veure aquesta òpera contemporània que ens ha portat la companyia belga Fira Musica que dirigeix ​​Philippe de Coen. Ens parla d’un tema malauradament molt actual com és la immigració i ens situa en una tanca que podria ser Lampedusa, Melilla o Tijuana on milers d’exiliats fugint de l’horror i a la recerca d’una vida millor deixen la seva família, perden la seva identitat i en molts casos la seva vida.I ho fa conjuntant òpera, circ contemporani i teatre / cinema. A una pantalla de cinema situada a primera línia a tot el llarg de l’escenari veiem ampliat el que darrere s’està representant i que alhora anem veient ja que la pantalla és transparent. Una mezzo, un baríton i un baix acompanyats de tres músics són els que ens transmeten tota l’angoixa de la situació que estan vivint, la part de l’òpera vaja i que per a mi és la més fluixa de tot l’espectacle tant per la música en la que no he entrat com per la veu dels cantants que crec es podria millorar. En canvi la part de circ que compta amb cinc o sis acròbates i tot i ser exercicis molt vistos, en les condicions que ho fan a dalt a les tanques, trapezi, llits elàstics i unes imatges que s’endinsen al mar, m’ha semblat espectacular. Sens dubte per mi el millor és el muntatge i l’escenografia que per la seva vistositat, efectes i il·luminació m’ha semblat fantàstica. Només ha estat en cartell tres dies i demà diumenge és l’últim dia.

Estamos ante una ópera circense donde se nos explica el drama de los emigrantes. Personas que arriesgan su vida para intentar escapar del infierno de donde vienen e intentar tener una vida mejor. Música, acróbatas, cantantes, actores y cine se mezclan para darnos un espectáculo que sin duda no va a dejar indiferente a nadie.
Personalmente he flipado muchísimo con la chica que intentaba subir la valla y se iba cayendo y golpeando con los barrotes. Que espectacular! Y que morados en el cuerpo va a tener mañana Jajajajaja