Virginia Martínez: Close to Liza

Sinó interpretar, i això vol dir quelcom més que vocalitzar el que hi ha escrit al pentagrama. Interpretant-la la música es transmet en la seva totalitat i arriba allà on ha d'arribar; digueu-li cor, estómac o espinada. i com s'aconsegueix això? Per començar es necessiten bons temes i que el que els interpreta els entengui i els faci arribar. Una vegada vaig veure al Julio Iglesias cantant tangos com si fóssin la Gwendoline, i com a mariconada va quedar sublim.

Aquí la Virgínia Martínez, amb l'ajut de Dani Campos al piano i responsable dels arranjaments, junt amb el Xavi Casan com a director artístic han aconseguit que veiéssim i sentíssim la Liza Minnelli, i d'això es tractava. Bravo

 

 

Crítica completa » http://bit.ly/2oMt2GR

 

“Close to Liza” és un espectacle íntim i proper. Un recital dramatitzat en petit format on en Xavi Casan s’encarrega de la direcció artística, Dani Campos de la direcció musical i la Virgínia Martínez posa veu a un ampli repertori de cançons de Liza Minelli, una icona indiscutible dels musicals i de la música de cabaret.

 

Si fa uns dies m'haguéssiu preguntat qui és la Liza Minelli?, us hagués contestat: la filla de l’actriu Judy Garland i el director de cinema Vincente Minnelli, i la protagonista de “Cabaret” i “New York, New York”

 

L’essència. La seva infància.

S’apaguen els llums. Dins una de les habitacions del Maldà s’escolta la veu de la Virgínia Martínez cantant a capella “Over the rainbow”, una balada de la pel.lícula “El mag d'Oz” que va cantar Judy Garland, i que simbolitza els desitjos i els somnis de la gent.

El llegat.

La següent cançó “I Love a Piano”, és una cançó d’Irving Berlín, de la pel·lícula “Desfile de Pascua” que va cantar Judy Garland, i que anys més tard interpretaria Liza Minelli en un homenatge a la seva mare.

L’amor i el desamor

Un dels moments més emotius ha estat quan he escoltat la cançó “Quiet love”, tota una declaració d’amor que ha aconseguit emocionar-me.

Icona gai  

“What makes a man a man?” d’Aznavour és un cant a la llibertat sexual.

Què fa home a un home?

“Where I am nude from head to toe

After stripteasing

Each night the men look so surprised

I change my sex before their eyes

Tell me if you can

What makes a man a man”

 

Amor pels musicals

La veritat és que he gaudit escoltant cançons tan conegudes com “Mein Herr”, “Cabaret”,  “New York, New York“, "Maybe this time”,” o “The Singer”, però també perquè he descobert d’altres que m’eren del tot desconegudes com “The Money Tree”, ”Quiet love”, ”The day after that” o “My own space” que m’han posat la pell de gallina.

 

Si espereu veure en la Virgínia Martínez una imitació de la Liza esteu molt equivocats. "Close to Liza" no va de imitacions, sinó d’apropar-nos a la figura i persona que ha estat i és Liza Minelli.

No ha calgut vestits amb lluentons, ni coreografies de cabaret, la Virgínia amb la seva veu i la seva presencia escènica ha sabut transmetre l’essència de la Liza més enllà del que tots en coneixem.

 

Si ara em pregunteu qui és la Liza Minelli?, us diré que a part d'una gran artista és una dona amb un cor enorme. Una supervivent a l’èxit i al fracàs, a les addiccions , a l’amor i al desamor. Una lluitadora.

 

 

A Close to Liza, Virgínia Martínez torna a demostrar que és molt més que una bona veu i ens regala un espectacle total, a mig camí entre la biografia, el recital i l'homenatge.

Sense ni una paraula de text però interpretant amb el cor cadascuna de les lletres, Close to Liza repassa algunes de les cançons de la diva mentre dibuixa amb encert la seva biografia.

Un espectacle que fa posar la pell de gallina, humiteja els ulls i, apunteu-ho, tornarà al Maldà a l'abril.

Més informació a Somnis de teatre

CLOSE TO LIZA fa un recorregut per les cançons de Liza Minnelli, i no solament per les més conegudes a casa nostra, com són Cabaret o New York, New York, sinó per bona part de les cançons que aquesta actriu/cantant ha anat interpretant amb la seva veu al llarg dels anys.

Ho fa de la mà de Virgínia Martínez, amb la seva càlida veu, però sobretot amb la seva expressivitat i gest, la seva dolça mirada que dirigeix directament al públic, la seva tendresa o inclús provocació continguda, que arriba fins i tot en algun moment, a tocar físicament a alguns espectadors a la recerca de la complicitat necessària per fer entendre el que expressa, amb les cançons.

En començar Virgínia, comença a cantar fora de l'espai escènic, en una habitació amb la porta closa i a capel.la sense cap tipus d'ajuda musical.... i comprovem de seguida la seva gran qualitat com a cantant. En sortir, a la poca estona comprovem que és molt més que una bona veu.

No tracta d'imitar a Liza Minnelli, a no ser en algun moment molt puntual, perquè la vol reinterpretar com a bona actriu que és i no pas copiar; també és conscient que no arriba a tenir la mateixa veu i és per això que utilitza els seus propis recursos vocals i aconsegueix no sé encara com, que en molts moments, si tanquéssim els ulls, arribaríem a creure que estem assistint a un veritable concert de la mateixa Liza, cantant a una petita cava de Jazz de New York.

Però ho fa amb la complicitat de Dani Campos, que al mateix temps és el director musical de la proposta i l'intèrpret del piano. Una comunió perfecta amb la intèrpret que fins i tot arriba a cantar en duet una de les cançons de l'espectacle. La direcció artística, és responsabilitat de Xavi Casan, i hem de dir que ens ha agradat moltíssim la seva posada en escena.

Molt i molt recomanable. Aquest espectacle ha prorrogat i a banda d'aquest pròxim dilluns, també es podrà tornar a veure del 10 al 21 d'abril de dilluns a divendres.

Si desitgeu llegir la crónica original, només heu de clicar AQUÍ

Close to Liza és un disc en 3D. Amb la perfecció musical de Virgínia Martínez amb Dani Campos al piano. Ells dos, sota la mirada atenta d'en Xavi Casan, et tela transporten a l’univers de Liza Minelli.

En començar cada cançó, sovint molt conegudes, la Virginia respira fons i crea un nou personatge i , a cau d’orella, et regala una cançó i una altra, i et construeix un musical que et mira als ulls.

No falta cabaret, ni New York, New York. Molt a prop de totes les notes i les paraules, i de les emocions d’una diva, dites i cantades per una actriu que no copia, per què és ella la que interioritza la Minnelli i la mostra al públic amb tota la calidesa, provocació, dolcesa i tensió que li cal a cada cançó.

Trobareu aquesta crònica ampliada a Companyia de teatre i cultures