Chela de Ferrari: Hamlet

Ahir al Lliure de Gràcia vaig veure la penultima funció d’aquesta adaptació de l’obra de Shakespeare que ha fet la peruana Chela de Ferrari i que alhora dirigeix ​​magistralment al capdavant de la seva companyia Teatro La Plaza. Vuit actors i actrius tots ells amb Sindrome de Down que vénen amb ganes d’explicar la seva història i sobretot trencar mites i que un per un es van presentant amb una bona dosi d’humor àcid, per fer-nos arribar les seves debilitats però advertint-nos que tot està pensat i per si es queden en blanc, o no entenem què diuen tenim un traductor perquè no ens perdem res, una genialitat. De Ferrari ha fet aquesta versió recontralliure, en la qual tots en algun moment fan de Hamlet, entreteixint el text de Shakespeare (encara que queda poc) amb les reivindicacions i reclams dels actors i del Ser o no ser de l’obra, una reflexió de que és Ser en espais on a aquestes persones no se les té en compte. 100 minuts d’emocions, de música, de cants, de balls, de reflexions, de rialles, d´empatia, de solidaritat,´d´alegria, de tendresa, de projeccions i podria seguir…, indescriptible. Gràcies per fer-nos vibrar, Octavio Bernaza, Jaime Cruz, Lucas Demarchi, Manuel García, Diana Gutierrez, Cristina Leó Barandiarán, Ximena Rodriguez i Âlvaro Toledo.
Una obra necessària, un cant a enterrar els prejudicis i una obligació que tots empatitzem i entenguem la diversitat i amb el vostre testimoniatge és fàcil fer-ho, torneu.

Una corona per a vuit prínceps i princeses: Amb aquest «Hamlet» singular, és un dels que ha vist complir el seu somni. Tots fan, en algun moment, de Hamlet, i d’alguns dels altres personatges de l’obra de Shakespeare. Exposen sense subterfugis els seus dubtes al príncep danès i ho fan no només seguint el guió convencional de l’original de l’obra sinó a partir de la seva pròpia condició d’actors. l ser o no ser de Hamlet, doncs, passa a ser el ser o no ser d’ells mateixos amb dubtes existencials que podrien ser també els dubtes existencials de qualsevol altre grup de joves com ells: ¿què passa amb l’amor?, ¿què passa amb el sexe?, ¿cal fer sempre el que diuen els pares? ¿quan deixaran de considerar-los criatures?… I encara els queden recursos i trapelleria per jugar una mica amb l’auditori, sempre que l’auditori, esclar, estigui disposat a canviar la fredor i la timidesa per la calidesa i la comprensió. Val molt la pena!