Sinopsis

Una actriz y una pianista han escrito y compuesto a cuatro manos una colección de temas que van del estilo picante del Paralelo a la canción de denuncia. Un cabaret como los de antes pero de ahora y en clave de mujer.

La autoría de los textos mayoritariamente es de la Maria Molins, y tanto las letras como la composición de las canciones mayoritariamente de la Bárbara Granados, pero ambas acaban fusionando y adapando su estilo personal al espectáculo.

Estas dos artistas son tan capaces de convertir un monólogo shakespeariano en un blues, como de poner un personaje de Mercè Rodoreda a cantar un cuplé en un bar del Raval, o traer los espectadores a echar un vistazo al mundo del año 3023. A las dos les sobra el talento, de aquí que la actriz Maria Molins interprete ella sola una veintena de personajes y la intérprete Bárbara Granados utilice hasta diez instrumentos diferentes… Los espíritus de Maria Aurèlia Capmany, Mary Santpere y Guillermina Motta, entre otros, sobrevuelan un cabaret en femenino que sí, da risa, pero también hace reflexionar sobre qué tipo de vida llevamos todos juntos.

Cabareta cuenta con el talento y la complicidad del director Joan Maria Segura con músicos de la talla de Dick Them y Miquel Malirach, que completan el espectáculo.

Duración:
70 minutos

Idioma:
Catalán

Sinopsis

Cabareta cuenta con el talento y la complicidad del director Joan Maria Segura con músicos de la talla de Dick Them y Miquel Malirach, que completan el espectáculo.

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 4

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Homenatge a la Barcelona del Paral·lel dels anys 20 i 30

Un treball majoritàriament de creació pròpia que inclou també algunes cançons emblemàtiques de referents com Maria Aurèlia Capmany, Mary Sampere, Angel Pavlosky o Guillermina Mota. L'autoria de l'espectacle és de les dues dones que el protagonitzen, Maria Molins i Bárbara Granados, i la direcció recau en Joan Maria Segura Bernades, que també ha participat amb elles, a la dramatúrgia.

CabaretA està pensada com una barreja de teatre i concert amb l'objectiu de recordar la Barcelona del Paral·lel dels anys 20 i 30 del segle passat, un carrer ple de cafès-concerts, cabarets, teatres i altres sales d'espectacles, comparable a Montmartre a París o al Broadway actual. I han fet aquesta remembrança en clau de dona, en clau femenina que no feminista.

Maria Molins és l'autora dels textos en tant que Bàrbara Granados ho és de la majoria de lletres i de la composició de les cançons. La música en directe ve de la mà de la mateixa Bàrbara Granados , del baixista Dick Them i de l'actor i cantant Miquel Malirach.

Sense una línia argumental definida, ni explicar una història en concret, l'espectacle ens parla de política, de precarietat laboral en el món artístic, de la resposta dels amics o coneguts quan apareix una malaltia greu, de l'homosexualitat amagada, o fins i tot, de l'origen de la cançó d'en Joan Petit ....

Un espectacle simpàtic i al mateix temps ben pensat i construït, vestit de cabaret amb moltes picades d'ull a fets de la realitat actual que tracten amb clau d'humor i esperit crític. Tots quatre han mostrat una gran complicitat a l'escenari i en Miquel Malirach ens ha regalat la seva vessant còmica fent imitacions i donant el contrapunt a una magnifica Maria Molins que ens ha enlluernat des del minut 1.

Una escenografia senzilla, una bona il·luminació, un bon so i una posada en escena dinàmica, ens ha fet passar una bona tarda. Desitgem que aquest CabaretA no acabi aquí i sigui programat la temporada vinent...... llaaaaarga vida a CabaretA !!!

Per llegir la nostra valoració original, només heu de clicar AQUÍ

31/07/2017
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Cocktail caberetero

Este es un espectáculo simpático, una mezcla de diferentes estilos cabareteros que ya en la primera canción une a Núria Feliu y Lina Morgan. Tal como avisa la actriz, cantante y conductora del espectáculo, la polifacética Maria Molins, en Cabareta cabe absolutamente todo, sin línea argumental ni un propósito concreto. Lo que si está claro, sin embargo, es que se trata de un cabaret en clave de mujer que toma como referencia el mítico Paral·lel y algunos artistas muy emblemáticos del teatro cómico o la canción satírica: Mary Santpere, Guillermina Motta, Àngel Pavlovsky, Gila, etc. Y lo hacen con algún cuplet picante, canciones originales e incluso con textos de Rodoreda o William Shakespeare…

Tal como hemos dicho, Molins es la que está al frente del montaje, pero al lado tiene a Bárbara Granados, compositora e intérprete que se atreve con todo tipo de instrumentos: piano, cajón, campanas, copas o incluso el theremin, uno de los primeros instrumentos musicales electrónicos que se creó. Pero no hay que olvidar el acompañamiento del bajista Dick Them ni la del actor y cantante Miquel Malirach, que pone la guinda en muchos de los números. En definitiva, un cabaret diferente, original, punteado de crítica y cierta mala baba. Esperamos que vuelva pronto…

28/07/2017
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

A l’antiga

El cabaret no ha estat mai el meu espectacle preferit. Hi havia anat, encara que poc, habitualment amb colla de matrimonis i fora d'Espanya al temps de la "llei seca", per veure un món diferent, o sigui gent en pilotes a l'escenari. També quan feia la mili —finals del 50— amb els amics.

Avui a la Muntaner me n'he recordat, ja que el que fa la Maria Molins s'emmiralla en allò: Mary Santpere, Alady..., molta conya i poca cuixa. M'ha semblat carrincló, d'acudits fàcils (Millet, Rayoy) i coreografies de "pa broma", com dèiem quan érem petits. Ningú ho ha fet malament, però res ha destacat, i com que la valoració la faig jo i sempre és subjectiva, doncs la deixo avall.

Crítica completa » http://bit.ly/2ubFaki

31/07/2017
Josep OS

Avui a la Sala Muntaner amb una ocupació que ratllava el ple i dins de la programació del Grec he estat veient i gaudint d’aquest espectacle. Comença amb una cançó que explica el que veurem i deixa clar que està fet en clau de dona, i pensat com a homenatge a la Barcelona canalla dels anys 20/30 i a unes dones escriptores o artistes que van dedicar la seva vida al teatre, Rodoreda, Capmany , Santpere o Motta així com a A. Pavlovsky. L’actriu Maria Molins un tot terreny que canta, fa teatre, balla, es mou per la platea en pla picantó tot això amb un treball excepcional i una simpatia amb la que es posa al públic des del minut un a la butxaca. La part musical i la composició de les cançons va a càrrec de Bárbara Granados qui toca el piano, l’acordió, copes de vidre amb diversos nivells d’aigua i fins i tot una peça amb 8 o 10 campanetes, extraordinària. Fantàstics els músics Dick Them (baix elèctric, bongo i piano) i Miquel Malirach (guitarra, ukelele, saxo i flabiol), aquest últim a part de tocar aquests instruments, canta i fa d’actor al costat de Molins, un altre noi per a tot. En diversos moments l’obra dóna un gir, per reivindicar tot el que no és políticament correcte i els problemes actuals, aquesta és potser la part que menys m’ha arribat. Encertadíssima l’escenografia, senzilla però amb una il·luminació que et dóna caliu i et fa sentir molt a gust. Bravo per aquest treball tan cuidat i ben fet i els desitjo un gran èxit que estic segur tindran. Fins al dia 30, es pot veure i espero la reposin.

24/07/2017

Deja tu opinión

Especial Festival Grec 2017, descárgate la revista de TB

Volvemos a la carga… Publicamos la segunda revista en papel de TeatreBarcelona! Este año el Festival Grec se renueva, empezando por un relevo en la dirección. Francesc Casadesús toma las […]

21 junio 2017