Quan arribi la tardor: Toni Galmés

Una proposta escènica molt arriscada i molt valenta, que possiblement no agradarà a tot tipus de públic, perquè se surt del que es considera "teatre de text", per configurar una mena de performance en la qual ens expliquen una història, utilitzant diverses Arts, com poden ser la pintura i la caricatura en viu, amb la narració, la interpretació dramatúrgica i la música en directe.

Els actors ens fan entrar en una sessió de "pitching" per explicar-nos el seu projecte cinematogràfic, amb la clara intenció de què el financem.... ... i ens comencen a explicar el seu projecte que diuen està basat en el relat "The last of the Metrozoids" d'Adam Gopnik, que es va publicar al diari The New Yorker. Un text ha estat elaborat en un treball d'improvisació, a partir d'aquell article, per David Bo.

La primavera del 2003 el professor d'història de l'art Kirk Varnedoe, després d'una vida d'èxits acadèmics, va haver de fer front a una sèrie de reptes inesperats, el més difícil dels quals va ser sense dubte fer-se càrrec d'un equip infantil de futbol americà. L'equip tenia el títol de "Els Metrozoids gegants", i estava format per nanos de 8 anys, entre els quals es trobava Lucas, el fill de l'escriptor.

El paper de narrador/ escriptor i al mateix temps de protagonista de la història, l'entrenador, està interpretat per Jaume Viñas, un actor que porta el pes de la narració oral, i ens va explicant per exemple la seva primera pràctica al Central Park, del joc de futbol americà i el seu primer entrenament amb els Metrozoids, ja que interpreta al mateix temps a l'escriptor de l'article i a l'entrenador Kirk Varnedo.

T'interessi molt o poc aquella història, el fascinant d'aquesta proposta escènica, és que al mateix temps, els altres dos membres també ens estan explicant aquella història, però amb altres llenguatges, que es complementen entre si.

Toni Galmés amb les seves caricatures i la seva pintura, que va realitzant en viu, al mateix moment que la història se'ns va explicant i per altra banda, en Gerard Bosch, ens interpreta a la guitarra i amb la seva pròpia veu les cançons que acompanyen l'espectacle. Malgrat que cada un d'ells sembla que s'ocupen només de cobrir una de les facetes de l'espectacle, veu, música i pintura, tots 3 també interpreten i contínuament trenquen la quarta paret, intentant que els espectadors participin d'una manera o d'un altre.

Tots tres molt joves, tots 3 llicenciats en Arts Escèniques, tots 3 amb unes ganes increïbles de transmetre als espectadors com creuen, en aquesta nova manera de fer Teatre, experimentant amb noves formes de veure'l i noves formes de participació del públic, perquè deixi enrere la seva passivitat, quan assisteix a una sala de Teatre.

Si voleu llegir l'apunt sencer, només heu de clicar AQUÍ