Absurds i singulars

«De 3 en 3 i… anem cap al TeatreBorràs»

Una obra que sembla fer honor al número 3: tres actes d’espectacle, tres dinars, tres matrimonis ben divertits i extravagants i tres classes socials diferents entre elles (desgraciadament).
El muntatge d’ «ABSURDS I SINGULARS» se’ns presenta amb un repartiment més que considerablement bó… pero tot i així: el resultat no acaba de ser-ho.
De les tres parts que formen l’espectacle, cal destacar que la més potent es la segona (amb molta diferencia); i un final de obra (tercera part)… bastant fluixet.
Acompanyat d’humor anglès a bots i barrals, l’obra té un missatge social molt important darrera que podia haver estat encara molt més aprofitat i reflectit en el transcurs de l’espectacle.
Això si, a mi em va fer treure més d’un riure, cal dir que és divertida, té els seus moments (si t’agrada l’humor anglès).
Quan penso en «ABSURDS I SINGULARS», en el que més em va agradar de l’espectacle m’arriba al cap ràpidament: l’important missatge que hi té (encara que desaprofitat) i en el que menys em va agradar… en un final que com bé diu el nom de l’obra… és ben ABSURD i SINGULAR.

Una llàstima perquè amb actors i actius que té, el guió és fluix i l’humor molt esperpèntic, un pèl ridicul.
Molt fluix i no profunditza ni en la crítica social ni en l’humor, la manera de comunicar-ho no arriba.

Una obra molt i molt fluixa. Crec que només aguanta bé el segon dels tres actes.

La valoració del nostre blog

https://culturayalgomas.wordpress.com/2015/12/11/absurds-i-singulars-parodia-interclasista/