A fuego

A finales de 2019, Pablo Macho Otero, Emma Arquillué y Yaiza Ares crean la compañía La Bella Otero que ha llevado a escena hasta ahora cinco espectáculos: Enterrando a Godot, Loco Amoris, George Kaplan de Frédéric Sonntag, Prosopopeya estrenada esta temporada en el Lliure de Montjuic y A Fuego estrenada en junio del 2023 en el Teatre La Gleva. Tras el éxito en Barcelona y su paso por L’Abadía de Madrid, llega al Corral de Comedias de Alcalá de Henares. Ha formado parte del Festival Temporada Alta y la han llevado a Buenos Aires, Montevideo y Lima, al Festival de Feria de San Sebastián y ahora ha vuelto al Off de La Villarroel. Quizá sea por eso que es una obra madura y consolidada y el actor está brillante por la confianza de la experiencia.
Como un trovador moderno, Pablo Macho comienza su presentación con un soneto, poniéndose rápidamente al público en el bolsillo. No son frecuentes los monólogos en verso, pero Pablo Macho es un rapsoda. En 2018 recibe el Pemio novel internacional de poesía universitaria Miguel Hernández.
A Fuego trata dos temas principales: la relación autor-actor y la pervivencia o el lugar en la historia que todos querríamos ocupar después de la muerte. Ambos temas se van intercalando con una gran agilidad y un texto en verso con muchos toques cómicos. Es su estilo personal. Haciendo una concesión al público, les dedica una pequeña cata en catalán sobre el tema de «la cita», donde se demuestra la versatilidad del autor-actor.
El hilo conductor es la figura histórica de Heróstrato que Macho descubre casualmente en Wikipedia. Era un pastor de Éfeso que buscando la inmortalidad quema el templo de Artemisa y así formar parte de los anales de la historia. El discurso filosófico que se deriva es fácil de adivinar. La necesidad de sobrevivir más allá de la muerte obedece a un narcisismo, a una soberbia que Macho incorpora como propia y lo enlaza con gran agilidad al trinomio autor-personaje-actor, el problema de dónde comienza uno y termina el otro: “El texto del personaje debe ser como un tatuaje, confundido con su identidad”. La escenografía imaginativa de Yaiza Ares permite al actor moverse por la escena con agilidad donde se nota también la mano, el conocimiento y experiencia de Oriol Pla que firma la asesoría de movimiento.
Es una obra deliciosa, brillante, llena de ironía, juego de palabras, metateatro y otros recursos teatrales. Sólo estarán 6 días.

"A fuego" és una proposta que ja vaig veure a La Villarroel i que hem programat al teatre de l'Aurora amb gran èxit. Una bona proposta que torna de nou a La Villarroel.

Si vaig quedar meravellat en la primera vegada que el vaig veure, ara torno a sortir meravellat. És una obra propera i que guanya molt cada vegada.Aquest espectacle és del Pablo i l'Emma és la codirectora de l'espectacle i cofundadora de la companyia. En finalitzar l'obra vam tenir unes paraules amb Pablo Macho que ens va explicar com va anar tot plegat.

Pablo ja ens va comentar que té molts versos al cap, el nou espectacle també és en vers. Seguir el fil en aquesta obra li és més fàcil a ser la ment de l'autor que ha fet i dit tal com ell ha fet.

Juga molt amb el llenguatge i amb el doble sentit. És teatre en vers, però fora del que podem creure en un primer moment. Tal com ens ha comentat Pablo Macho en la postfunció, ja de petit una mestra els feia aprendre la geometria a través d'un conte d'unes abelles. Jugava amb les paraules i es pot veure en aquesta obra.

En aquesta peça teatral, plena de sàtira, jocs de paraules i metateatralitat, s’explora la fascinació del protagonista per la figura d’Eróstrato, un pastor de l’Antiga Grècia que va incendiar el temple d’Àrtemis d’Efes, una de les set meravelles del món antic.

L’obra ens submergeix en un viatge emocionant i provocatiu, explorant temes d’ambició, obsessió i el desig de transcendència a qualsevol cost. Una proposta teatral que desafia al públic a reflexionar sobre les motivacions darrere dels nostres actes més extrems i la cerca de la immortalitat a través de la infàmia.

Pablo Macho Otero ens explica al començament la seva teoria que l’actor són tres, el que es fora d’escena (el Pablo com a persona del carrer), el que fa l’assaig (el Pablo que memoritza el seu personatge, s’aprèn el text de l’obra i que al final representa la funció) i el personatge que representa en cada moment que la veiem.

Amb aquesta premisa ens trobem amb un monòleg totalment en vers que ens apropa a l’actor i personatge. Trencant en molts moments la quarta paret i deixant que l’espectador sigui part de la funció.

Un monòleg en vers i que atrau d’inici a final de l’obra, magnífic.Sembla mentida que una obra en vers, ara, atrau al públic? Doncs si, t’oblides que està recitant i com diu, la rima no avorreix i el vers no està mort. Com diu un anunci que podem veure actualment i que l’obra ho confirma, per ser una cosa vella, no deixa de ser modern.

I a l'Aurora vam poder asistir a una postfunció amb Pablo Macho molt interessant