200.000 dones

Anna Tamayo i el seu espectacular talent omplen la Sala Fènix i ens fa partícips d’un viatge al passat, d’una visita a la caça de bruixes i ens fa protagonistes d’un aquelarre. Encarnant tots els personatges de l’auca, Tamayo ens narra un fet que toca la fibra i fa aflorar sentiments mai despertats. Unes 200.000 dones van ser torturades i condemnades per bruixeria, però no ho eren. Eren dones que ajudaven a néixer els nens, que creaven receptes d'herbes per cuidar mal de caps i altres malalties... Per tant, a l'espectacle hi vessa una quantitat de rebel·lia i impotència que a la vegada és l'energia i gasolina la qual Anna Tamayo s'alimenta.

L'espectacle és una amanida amb els ingredients perfectes i en la mesura ideal. Un cicle tancat, aquella sensació de perfecció a la vida de despertar-se un minut abans que soni l'alarma. I aquest puzzle no seria possible sense encaixar el talent i la gran estructura mental que té Tamayo amb les delicades peces de la direcció d'Ángela Palacios. Amb una simple recollida de faldilla i un canvi de veu ens presenta a un personatge totalment diferent de l’anterior i a poc a poc teixeix un relat explicat a mans d’una entranyable professora d’història. Una professora que des que apareix al minut 0 ja entra als cors dels ulls asseguts a les butaques. Aquest personatge que quan surt al final et desperta d'aquest viatge oníric i recordes com i on ha començat tot plegat.

Es podria dir que "200.000 mujeres" és com una classe magistral d'història, lluny d'aquell record del llibre Vicens Vives, on ens amarem dels sentiments de desesperació i buidor de totes i cada una de les dones condemnades. Tanmateix, l'escenografia indispensable on cada element té el seu minut d'or i que no hi ha res que no estigui ideat a propòsit, va de la mà amb la música enamoradissa d'Alba Rubió que només fan que millorar la proposta. El talent femení posat sobre la Sala Fènix crea un ambient i una atmosfera que s'impregna a cada persona present i fa guanyar més adeptes a l'aquelarre.

 

Ens rep una entranyable professora d’història que ja haguéssim volgut molts! Avui ens toca la història d’Europa del segle XVI i XVII però prèviament partim d’un esdeveniment important: la Pesta. D’una manera apassionada, dinàmica i entregada utilitza tots els recursos que troba al seu abast, perfectament col·locats a l’escenari. Podem començar a intuir que res és perquè si en aquesta escenografia, que no serà “ estàtica” vaja, ni purament decorativa. Molt cuidada, tot i així.

Història mòbil, dinàmica, que ens fa estar atentes. Fem un salt en el temps i ens endinsem en les vides de diverses dones. En petits retalls de les seves vides, tots entrellaçats entre ells en proximitat, i a la distància amb d’altres de tantes altres dones que tot i no ser encarnades a l’escenari, també hi són presents.

A mesura que avança l’obra ens n’adonem que no sols l’escenografia té molt de joc i un paper principal, sinó també el vestuari. Tant l’una com l’altre ens desperten l’imaginari a través de canvis senzills, per tal de situar-nos fàcilment en l’espai i el personatge. Ens suggereixen tota una atmosfera i sumen al personatge que l’actriu personifica a cada moment amb un gran treball de personatge.

Destil·la molta feina darrere per aconseguir sostenir el ritme durant tot el que dura l’unipersonal. Amb els canvis de personatges i d’escenaris freqüents podia haver caigut en fer-se pesada o decaure per moments, però es nota que no sols s’ha posat atenció en les diferents escenes, sinó que s’ha tingut cura de les transicions per portar-nos als espectadors d’una a l’altra sense perdre’ns pel camí.

Per últim agrair que es porten fets històrics com aquets al teatre, perquè més gent els conegui. Són una realitat, hi ha documentació sobre aquets processos i a l’obra s’intueix que hi ha hagut una recerca activa per ser el més fidel a la realitat. Ens explicaren a l'escola o a l’institut, en història, quantes dones van ser assassinades acusades de bruixeria? Com es dictava qui ho era? Com eren jutjades?

Si ser fidel als desitjos d’una mateixa, autònoma i lliure és ser bruixa, sóc bruixa.

Si ser dona és ser bruixa, sóc bruixa.

Gràcies a totes les persones relacionades en l’àmbit de la cultura per seguir endavant i als qui ho gaudeixen, per seguir apostant per fer-ho! Defensem #culturasegura!