A tope! (Quina feinada! - Fully Committed)

Al Versus Glòries han encetat la temporada amb QUINA FEINADA!, l'adaptació de l'èxit de l'Off Broadway l’any 2016, "Fully Committed". Aquesta adaptació està feta i dirigida per Ventura Pons, conegut pels seus treballs al cinema i que feia trenta-set anys que no dirigia cap peça de teatre. Ha comptat amb la col·laboració de Mingo Ràfols en l’ajudantia de direcció.

Roger Pera interpreta de forma frenètica tot el ventall de personatges que interactuen amb el personatge principal, ell mateix, un actor a "l'atur escènic" que ha de treballar com a telefonista d'un restaurant de renom i se n'ocupa de gestionar totes les reserves.

Un espectacle d'imitacions, on un magnífic Roger Pera les va alternant de trucada en trucada, recollint per la línia externa les dels clients que volen fer una reserva amb els requisits més inversemblants, personatges VIP, secretaris de personatges VIP, clients en estat d'histèria, clients japonesos que no parlen cap idioma, clients pesats i exigents, .....

Per la línia vermella atén les trucades del xef del restaurant que és més VIP que els clients VIP i exigeix atenció i resposta immediata .... I per l'intèrfon ha d'atendre les trucades internes d'altres empleats-companys del restaurant. Un acurat disseny d'il·luminació de Daniel Gener ajuda a diferenciar els diferents tipus d'interlocució.

Roger Pera es posa a la pell d'aquest agent de reserves agafant el relleu a Jesse Tyler Ferguson (el pèl roig de la sèrie Modern Family), el protagonista novaiorquès d'aquesta peça de Becky Mode estrenada a Broadway amb Mark Setlock, que també va col·laborar en la creació de diversos personatges per a l'obra.

Una proposta amb un guió adaptat a la nostra realitat, originàriament l'acció transcorre a Manhattan, de forma que sembla que estiguem en un restaurant de Barcelona i amb un Roger Pera que, en el vessant personal de l'obra,està pendent de les trucades relacionades amb un càsting que està realitzant al Teatre Nacional de Catalunya, i de les trucades del seu pare.

Una persona atrapada en una feina que no el deixa respirar, però que vol fer bé, mentre diposita les seves il·lusions en obtenir un paper d'actor al TNC.

Extraordinària la interpretació de Roger Pera, únic actor sobre l'escenari, que desplega els seus dots d'imitació (incloent-hi la del seu pare, Joan Pera), mantenint un ritme i una energia "fora mides" durant els 90 minuts de la peça.

Com sabeu, nosaltres no freqüentem massa els teatres per veure "monòlegs còmics", però aquesta vegada hem de reconèixer que hem gaudit i rigut moltíssim en veure aquesta comèdia, que Roger Pera ens ha fet sentir molt propera, amb una interpretació "fora mides".

Molt recomanable!!!

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

Lo que nos plantea Quina Feinada!, adaptación del éxito de Broadway que supone el retorno de Ventura Pons a la dirección teatral, es cuanto menos interesante. Un único actor sobre el escenario interpretando de forma frenética a una decena de personajes diferentes.

Sin embargo, es una pena ver cómo la obra cae en una repetición constante de pequeños gags independientes que en ningún momento hacen avanzar la trama ni el estado del personaje principal. Quizás funcionaría mejor si existiera algún tipo de conflicto que conectara los personajes de las distintas llamadas o si pudiésemos ser testigos de un abanico de estados anímicos en el protagonista.

El personaje principal parece estar en el mismo estado anímico constantemente, el estrés más absoluto. Esto podría darle un buen ritmo a la obra, pero necesitamos contrastes de ritmo para que la cosa no se quede estancada. La repetición de los gags sin ninguna dirección concreta hace que la trama quede totalmente paralizada y perdamos el interés.

Hay que reconocer el mérito de Roger Pera al mantenerse en la energía más alta durante toda la obra y su gran capacidad para desdoblarse en distintos personajes en cuestión de segundos, incluso jugando con los fallos del directo y estableciendo una complicidad con el público. De todos modos, sería interesante que se apoyase algo más en el cuerpo para no depender tanto de los distintos registros de la voz y evitar así caer en la estridencia en algunos casos.

En definitiva, un interesante ejercicio actoral que por desgracia no consigue modular la energía ni el ritmo de la trama por lo que resulta complicado de conectar.