Parias

Aquest espectacle de titelles està format de quatre peces: "Hamlet", "Els miserables", "La cantant calba" i "El tiranicida" i ens mostra diferents personatges fets de tela i cartó que viuen buscant l'essencial, tant en la forma com en el contingut.

Javier manipula les llums i la música i es disposa a treure el que hi ha a dins de la primera de les capses. A la taula encén una espelma i la seva escalfor, a través de les mans de l'artista és la que retorna la vida a Hamlet. Un titella que lluita amb les seves pors i que plora davant la necessitat d'agafar la calavera que sembla mirar-la, i que finalment agafa fins a pronunciar les paraules clàssiques de qualsevol Hamlet .... ser o no ser.....

La capsa del terra continua bellugant i finalment Javier es decideix a obrir-la, i al ritme de la música surt un titella-clown que les primeres paraules que pronuncia són “jo mato”. Un seguit de situacions intentant matar una mosca, o un segell de correus ….  o una espectadora ens fa riure de valent. Aquest personatge sortirà dues vegades més de la seva capsa davant la seva insistència.

I esperem que ens oferirà la tercera capsa, potser la més estripada de totes, de cartó que ha viscut mil batalles. Un titella que és un pobre que demana almoina i que és capaç de fer veure que és cec per obtenir la compassió dels que passen. Primer una llauna amb un rètol "Probe", com aquest no funciona afegeix un altre rètol "tiretero" i finalment decideix provar la carta de la compassió i escriu "y siego".

I la quarta capsa d'on surt una dona, una titella obsessionada per la seva imatge, que es pinta i utilitza perruca per sentir-se més maca. Una titella sensual que sedueix al titellaire per sentir-se desitjada però que acaba aconseguint només una moneda com a pagament dels seus serveis.

Un espectacle de titelles per adults, on les titelles són personatges de construcció senzilla, completades amb parts del cos del propi actor i creades des de la simplicitat. Javier ens ha mostrat com les titelles s'apoderen d'ell i es fusionen amb ell.

 Realment, un espectacle d'aquells que s'han de veure perquè emocionen, perquè Javier dona vida a les seves titelles convertint-les als nostres ulls en éssers vius.

Si desitgeu llegir l'apunt sencer, només heu de clicar AQUÍ

Com sempre lluitant amb la idea que una titella només pot ser creat per a un espectacle infantil i familiar. I la Sala Fènix ens mostra que no ha de ser així, per aquest motiu ha realitzat un cicle de titelles per adults.

I Parias és la primera proposta que he pogut anar, i puc dir que ja tinc ganes de veure les dues que em queden.
Vaig sentir a parlar d'aquest titellaire aragonès Javier Aranda en una de les jornades de treball de XAS. Ja em van indicar que no ens perdesim l'oportunitat de veure a Javier Aranda i el seu espectacle. I la veritat, és que raó no en tenia.

Un treball magnífic, on desapareix l'actor humà i apareixen els actors titelles. Diferents formes de manipular la titella i quatre titelles totalment oposades on Javier Aranda ens ensenya les diferents formes de crear i moure'ls. Què fàcil sembla moure una titella i a la vegada és alguna cosa més que técnica.

Captivador d'inici a final  i amb aquell punt amarg que no et deixa indiferent.  A més ....

El año pasado descubrimos el mundo de las marionetas para adultos gracias a La Vilella Teatro que llevó el espectáculo Diagnóstico Hamlet del titiritero Miguel Gallardo, que nos sorprendió y gustó muchísimo. Así que cuando nos enteramos de este espectáculo, Parias en la Sala Fénix, lo fuimos a ver de inmediato. En esta ocasión el titiritero es Javier Aranda, que con su espectáculo Parias, nos presenta a un grupo de personajes-marionetas muy especiales, que junto con una música maravillosa y del todo adecuada para cada historia, nos llega a conmover y hacer reflexionar sobre temas sociales tan actuales como son la degradación y la marginación del ser humano; unas historias llenas de metáforas y crítica social como son la inseguridad, el miedo, la supervivencia, la destrucción, la manipulación,… Pero a pesar de la dureza de algunos momentos de la representación, este espectáculo desprende mucha ternura. No os la podéis perder!!!

Como sucede a menudo con el clown o la Commedia dell’Arte, los espectáculos de marionetas deben enfrentarse al prejuicio de ser considerados una disciplina dirigida al público infantil. Parias es el ejemplo claro de que la técnica de manejar muñecos tiene infinitas posibilidades y que se presta a tocar con naturalidad conceptos filosóficos de gran altura. Javier Aranda, titiritero, autor y director de la propuesta, ha construido un universo triste y grotesco donde toda una serie de personajes hijos de la marginación luchan por encontrar el sentido de lo que les impulsa a vivir; eso sí, sin renunciar al humor y a la diversión. Inspirado en obras como Hamlet, La cantante calva o Los miserables, nos explica los dramas cotidianos desde una perspectiva existencial de unas marionetas con un diseño que recuerda al Jim Henson más oscuro y el espíritu de un cuadro de Francis Bacon. La grandeza de Parias radica en su capacidad de hacer reír a la vez que plantea temas tan cautivadores como: la marioneta que seduce al titiritero, el títere que toma conciencia de su condición y acaba creando también su propio muñeco o títere que mata al titiritero a pesar de, y por tanto, morir con él. En definitiva, una breve y pequeña joya.