Todo lo que necesitas para ir al teatro

La partida

La partida

Una partida de póquer sirve de excusa a uno de los grandes nombres de la dramaturgia británica para poner en escena un juego de cartas y testosterona, una comedia de hombres que habla, entre otras cosas, de padres y de hijos.

Después de haber interpretado al John de Senyoreta Júlia en el Grec 2012, Julio Manrique vuelve a sumergirse en el mundo teatral del británico Patrick Marber. Lo hace dirigiendo una pieza que el autor escribió cuando todavía era un desconocido y que, en clave masculina, utiliza una partida de póquer para hablar de temas que van más allá del juego. Y es que, como dice uno de los personajes de la obra, en el restaurante donde pasa todo (en Londres en el original, en Barcelona en esta puesta en escena) “no se juega a las cartas, se juega al hombre”. 

Seis personajes con vida propia, de aquellos que sólo consigue crear la mejor escritura teatral, transitan por el comedor y la cocina del restaurante: un cocinero, dos camareros, el propietario del negocio, un hijo con problemas con el juego y su mentor en el póquer. Todos ellos participarán el acto final en una partida en el sótano del local. Y, entre whisky y cigarros, cada jugada hará emerger alguno de los muchos temas de que trata la obra y que van desde la amistad y la lealtad, a la verdad y la mentira, pasando por el éxito y el fracaso. ¿Cuál de los jugadores ha ganado la partida en realidad?

Vídeo
Fotos
Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • ignasi tomás lopez-doriga
    ignasi tomás lopez-doriga

    https://culturayalgomas.wordpress.com/2015/07/20/la-partida-perder-o-ganar-en-la-mesa-de-juego-y-en-la-vida/

    22/07/2015
  • Neus Mònico Fernández
    Neus Mònico Fernández

    OPINIÓ:

    Ens trobem davant d’una partida de pòquer on en cada mà guanyada o perduda, se’ns mostra les misèries que tenen cada un dels seus jugadors

    Escenografia, dramatúrgia i actuacions espectaculars.

    L’obra de Dealer’s Choice és del tot autobiogràfica, ja que es veu que l’autor va tenir bastants problemes en el joc.
    És un text fantàstic, considerat com la seva òpera prima.
    La partida de pòquer ens servirà per veure les misèries de cada jugador, tan si guanyen com si perden.

    L’escenografia ens ha agradat molt; el públic a dues bandes, en el nostra cas per accedir al nostre seient (grada escenari) hem hagut d’entrar per la porta de l’entrada del restaurant de l’Esteva, cosa que he trobat molt original..
    Un cop asseguts ens trobem dins del menjador del restaurant.

    A la nostra dreta està la cuina, separada del menjador a través d’una paret imaginària on en un costat l’Esteva mira de quin lloc és millor per penjar un quadre i l’altre costat la cuina, on en Santi (el cuiner) anota en una pissarra imaginària el menú del dia.
    L’obra es divideix en dos parts, però no hi ha cap pausa de l’obre.

    El canvi d’escenografia va ser molt original; els actors baixen cap a la bodega per mitjà d’una trampilla i surten un altre cop per l’escenari , el qual s’anat transformant en la sala de joc on es reuneixen per fer la partida del diumenges. Els actors per medi d’unes llanternes de cap i ballant a ritme de música country transformen el menjador del restaurant en la bodega on succeirà la segona part de la representació…… la partida.

    El tema que sona és «The Gambler» de Johnny Cash.

    Un altre curiositat a destacar,i que ens va agradar molt; mentre dura la partida la taula va girant lentament.

    Els personatges:

    Tots els actors han estat Brutals !!!!!!!!!!! i els seus papers són bastant equilibrats, tot i que els papers que tenen més protagonisme són l’Esteve, en Carles (el seu fill) i en Ash (el convidat desconegut).
    L’Esteve (Ramon Madaula) és un home divorciat, ex-hippy, que té un restaurant a Barcelona (lloc on adapta en Julio Manrique per que transcorri l’acció, ja que el text original passa a Londres),així que , ens trobem amb personatges catalans, excepte en Frank (un dels cambrers del restaurant) que és americà.
    Un altre detall que ens situa a Barcelona és que en Santi vol portar a la seva filla al zoo, però potser al final…..on haurà d’anar és a la Pedrera.
    Carles (Oriol Vila) és el fill de l’Esteve, un noi addicte al joc i ple de deutes.
    Ash (Andreu Benito) és un home serio i misteriós.
    Santi (Joan Carreras) és el cuiner, separat i amb una filla; un home de virtut fàcil, un bon home.
    Max (Marc Rodríguez) és el personatge que posa una mica d’humor a l’obra. És un somiador, un ingenu amb un bon jan, que molts dirien que és «tonto».

    El transfons de l’obra no és la partida de pòquer ,més aviat en el fons se’ns parla de les misèries dels homes, dels vicis que ens consumeixen, de les relacions humanes i sobretot dels conflictes que hi ha entre pares i fills.

    IMPRESCINDIBLE !!!!!!!!!!!!,No us la perdeu !!!!!

    10/07/2014
Artículos relacionados
6 grandes estrenos que verás antes que nadie en el Temporada Alta

6 grandes estrenos que verás antes que nadie en el Temporada Alta

7 septiembre 2021

Entre el centenar de espectáculos que ofrecerá el festival Temporada Alta, que se celebra del 8 de octubre al 13 de diciembre, hay una serie de propuestas que se verán […]