Josefina la gallina puso un huevo en la cocina

Es tracta del primer treball unipersonal que la companyia Vaca 35 Teatro en Grupo, ha decidit explorar. Dirigida per Diana Magallón, la proposta parteix d’una curiosa afirmació de l’únic actor present a l'escenari : “Les va a sonar raro lo que les voy a decir, pero soy una gallina”.

Aquesta gallina cuida dels seus ous amb cura. Els posa noms a cadascun d'ells, els enterra en la sorra perquè sempre tinguin la temperatura ideal, fins i tot els porta al cinema i celebra els seus aniversaris. Aquesta gallina no és com les altres.

Aquesta proposta pren com a punt de partida un esdeveniment de la infància de l'actor protagonista José Rafael Flores. Reflexiona sobre l'impacte del bullying durant la infantesa i les desaparicions i assassinats de dones en el nord del país.

Ens parla de la violència de Ciudad Juárez on ell va néixer i va passar la seva infantesa, ens parla de la por i el dolor i també de l'amor, de quan va marxar a la ciutat més poblada del món, Ciudad de Méjico (DF), quan va deixar de ser José/Josefina per convertir-se en Rafael.

José Rafael Flores es despulla davant nostre mostrant-nos la seva gran fragilitat, la vida l'ha ferit, i ell ha estat capaç de reaccionar, sobreviure i explicar-ho damunt l'escenari tot mirant-nos als ulls. La seva interpretació ens arriba per la gran honestedat que desprèn.

L'acompanya Alberto Rosas a l'acordió amb la nota adequada en cada moment de la peça. Ell és còmplice de l'actor, donant sonoritat als seus passos, i als moments vitals que travessa la narració.

Acordionista i actor uneixen les seves veus per entonar a “capella” un cant candenche rescatat del folklore fronterer.

Una escenografia on sis trapezis de filferro guarden els ous de la gallina, ous que representen els moments més durs de la seva vida. I, amb la seva paraula i la seva mirada, ens enfronta a una realitat que viuen moltes persones que lluiten buscant la seva identitat, el seu espai, en una societat cada cop més injusta, més intolerant amb la diferència i més tolerant amb la violència.

Una proposta que s’ha de veure, que paga la pena veure. 

“Dicen que las gallinas somos bien putas”

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

 

La última vez que pudimos ver a los Vaca 35 en la Sala Atrium fue con la impactante Lo único que necesita una grande actriz es una gran obra y las ganas de triunfar. Resulta inevitable, después del intensa calado que dejó aquella experiencia, acercarse a su nuevo proyecto sin establecer comparaciones o llevar unas ciertas expectativas. Desgraciadamente, Josefina la gallina puso un huevo en la cocina, a pesar de tener algunos de los rasgos característicos de este grupo de artistas mexicanos, está bastante lejos de la visceralidad, la fuerza visual y la apabullante dosis de realidad de su anterior trabajo. Dirigida por Diana Magallón, en este caso, la propuesta parte de una premisa curiosa: un hombre que siente que es una gallina. La idea, aparentemente sencilla y divertida, esconde, de hecho, un lado alegórico oscuro y de una profundidad sorprendente. El espectáculo nos habla, en un formato cercano al teatro familiar, de la búsqueda de la identidad, de la soledad de sentirse diferente, de la migración, el deseo, la nostalgia y la tristeza, entre otros muchos temas. El problema es que, más allá de apuntar estas perspectivas tan interesantes, la pieza no es capaz de desarrollar la metáfora y construir un recorrido que consiga tocar el corazón del espectador. En conjunto, la obra es simpática pero deja con ganas de más (también por su corta duración) y se queda a medio camino de sus verdaderas posibilidades. Con un trasfondo tan complejo, es toda una lástima que, narrativamente, se dediquen poco más que a picotear los conflictos del protagonista sin casi pasar de la superficie. Quizás dedicando más tiempo a cada episodio del montaje, se conseguiría llegar mucho más lejos. En el punto actual, sin embargo, el producto es insuficiente para los que, además, recordamos lo que los Vaca 35 son capaces de ofrecer.