Isadora a l'armari

Marc Rosich és un gran creador d'històries. Històries que quan entren dins teu, difícilment pots oblidar. Em va passar amb A mi no me escribió Tennessee Williams i m'ha passat amb Isadora a l'armari, la seva darrera obra.

Marc Rosich signa la dramatúrgia i també la dirigeix.
Oriol Guinart i Jordi Llordella són els actors que interpreten als protagonistes d'aquest text, en Sebastià d'ofici sastre i el seu veí del 3r 1a, un actor sense feina, i dels seus alter ego Isadora Duncan i Serguei Iessenin.
És increïble el treball interpretatiu d'aquests dos actors, sobretot pel que fa a les expressions emocionals a través de la paraula, la mirada, el moviment i el gest, gràcies a l'assessorament de Montse Colomé.
Sensacional el vestuari de Joana Martí.

L'espai escènic, la posada en escena i les interpretacions fan d'aquest muntatge un dels imprescindibles d'aquesta temporada.

Isadora a l'armari és un espectacle meravellós que combina dansa, teatre gestual, teatre de text, interpretació, música i poesia.

Un text meravellós, poètic i tendre, que commou i a la vegada ens fa somriure.

Ironia, tendresa, dignitat, humanitat, il·lusions i desil·lusions compartides.

L'obra està ambientada durant el confinament que hem viscut aquests darrers anys i que d'una manera o altra ha alterat les nostres vides.
Cadascun de nosaltres ho ha portat de manera diferent. La qüestió era passar-ho de la millor manera possible, inclús fent coses que probablement en una situació normal no haguéssim fet.

El confinament ha tret el millor i el pitjor de nosaltres. Per algunes persones ha estat un autèntic calvari, per altres una manera d'autodescobrir-se. Pels nostres protagonistes l'oportunitat de fer realitat un desig amagat.

Isadora a l'armari és un retrat tendre, escrit en forma de comèdia amb un rere fons trist, d'uns personatges marcats per la necessitat d'escapar del món en el qual viuen, i de les estratègies de supervivència que cadascun d'ells utilitza per a tirar endavant.

Isadora a l'armari ens parla d'oportunitats, de voluntat i de desitjos. De l'oportunitat i la voluntat de ser i actuar de manera diferent del que som o mostrem, del desig de ser qui volem ser i de les estratègies que usem per evadir-nos i sobreviure davant d'una situació fora del comú. Supervivència.

Feu-me cas. No us la perdeu!

El “tot anirà bé”, que entre tots ens vam endossar durant el confinament, sobrevola el muntatge que del seu propi text ha dirigit Marc Rosich i que pot veure’s aquests dies a la Sala Àtrium. Isadora a l’armari parla del confinament, d’aquell del 2020, però també dels desitjos confinats, de les pulsions enclaustrades que quan afloren ho fan amb pudor de resclosit.

Però Isadora… va encara més enllà i es pregunta en què consisteix això del fet interpretatiu: en Sebastià (Oriol Guinart) i el Veí (Jordi LLordella) juguen a ser un altre, a posar-se en la pell d’un altre, potser per a trobar-se a sí mateixos, o per fugir-ne, o per a que emergeixin tants jos com sigui possible. El joc metateatral està servit. Hi ha dos actors a l’escenari que interpreten personatges que actuen i que, poc a poc, ens fan pensar que no estem tan allunyats d’ells, tot i l’excepcionalitat que revesteix la història.

L’espai escènic (de Joana Martí) està dominat pel munt de vestits que permeten el sastre transformar-se en Isadora i que exerceix també la funció simbòlica a què al·ludeix el títol de l’obra. Guinart i LLordella carreguen amb el pes d’Isadora…  en un ensamblatge perfecte. Que difícil que és dir bé un text, i que bé que se’n surten tots dos. I que bé que passen de la comèdia a un to seriós quan cal.

Rosich fa un homenatge als actors, als professionals, però també a l’actor que portem dins i al que ensenyem cada dia. És un fet consubstancial a les persones.

No us la perdeu!