El temps que conta

Hoy he ido a ver esta obra de teatro recomendado por un amigo, para mi sorpresa me ha fascinado el guión, la facilidad con la que te lleva de un sentimiento a otro sin hacerte perder la atención en toda la obra. Me gusta el planteamiento que hace sobre situaciones cotidianas que te invitan a la reflexión. Una obra que no te deja indiferente, que te hacer reír, entristecerte, reflexionar sobre situaciones duras que a veces nos presenta la vida y plantearte como a veces las gestionamos. Un guión inteligente y profundo con un toque de humor.

Quiero destacar la interpretación de los actores que hacen que vivas más intensamente la obra gracias a su gran actuación.

He disfrutado mucho y recomiendo irla a ver

«El temps que conte» de Virginia Sánchez. Al teatre Gaudí.
Després d’un petit parèntesi teatral i entre escapada i escapada de vacances, vaig anar a veure aquesta proposta dirigida i interpretada per la mateixa autora i els actors Òscar Jarque i Carlos Martinho. Són precisament els dos actors els que fan lluir l’obra, ja que, ni pel text ni per la direcció, ni tampoc per la interpretació de l’actriu, no seria prou engrescadora.
Havia llegit bones crítiques i potser anava amb les expectatives massa altes, el cas és que, tal com he dit, no em vaig emocionar en cap moment, ni en els moments còmics ni en els més dramàtics.
Això sí, és una proposta apropiada per anar a veure en plenes vacances, passar una estona distreta i veure com els dos actors s’entreguen i treuen tots els seus bons recursos per alçar l’obra.
Una història molt petita que vol abastar temes molt importants com ara una retrobada de germans que fa molt temps que no es veuen i que potser mai han tingut una relació pròpia de germans, sinó més aviat de contrincants. Una obra on es tracten qüestions que podrien anar cap al drama però tractats amb humor. Planteja temes com la relació entre germans i entre parella, la diversitat funcional causada per una malaltia degenerativa, les pors i inseguretats de cada individu, el pas del temps i de com pot canviar la vida per culpa de tots aquests factors. Aquest conta enrere que potser ha estat un temps perdut, i potser per recuperar-lo i tal com canten els actors: «aixequem-nos i ballem». Ballar el so que ens toca a la vida, però en definitiva també és ball.Una muntanya russa d’emocions, però que costa d’emocionar-se.
Podem recuperar el temps perdut? El temps conta i passen els anys, però les relacions i les emocions són el que realment importen.
Justament aquestes relacions són les que podria ressaltar d’aquesta anada al teatre Gaudí: retrobar-me amb «teatraires» que fa temps que no ens havíem vist, i poder, en acabar, fer una curta xerrada.
Moltes vegades això també és el teatre, aquest contacte humà entre espectadors. Tot just per això, i a part de les propostes més bones o no tant, que ens emocionin o no; ja és important anar al teatre.

M ha agradat tot, sobretot els interprets i la obra. Tots 3 actuen molt bé peró sobretot m ha agradat en Toni, penso que ho fá fenomenal. Recomenaré l obra als meus amics i familiars.

Una obra rápida y a la vez intensa, trata de aquello que todos queremos evitar en algún momento de nuestra vida y consigue tocarte la espinita que tienes por el motivo personal que tengas.

Eso no significa que te vas a meter en una obra filosófica al estilo de los dramones en los que sales con la cabeza hecha un martillo, los tres consiguen tratar este tema social con una frescura, rapidez y genialidad que consigue que, en un abrir y cerrar de ojos, salgas de la sala tanto pensativo por lo que te evoca como con una sonrisa por las situaciones embarazosas que desarrolla.

No la dejéis perder, una joya dentro del mundillo que nunca te va a dejar indiferente

Tot ha estat molt bé, els tres ho fan genial, és divertida, entretinguda, la recomano molt!!

Excelente obra de teatro y excelentes actores. Un descubrimiento de los que te alegran el día. Un tíovivo de emociones que te llevan a la reflexión. Bravo!

Feia temps que no anava al teatre i sortia tan gratament sorpresa per la barreja d’estímuls i emocions. Acostumo a anar al teatre i desconnecto involuntàriament, però aquesta obra em va tenir enganxada fins al final. Una gran feina per part de tots!

Vaig anar sense saber ben bé de que anava l’obra i em va sorprendre molt gratament. Em va fer passar per totes le emocions, des del riure al plor. Els tres actors estan sensacionals i el text és una meravella.
Una petita joia del Grec.

Imprescindible. Una obra de teatro como se ven pocas. Sabe tratar con maestría , ironía y mucho humor una situación de auténtico drama. Nos habla de la enfermedad, la muerte, y las relaciones familiares y de pareja de forma que te hace reír, y emocionarte. En ningún momento te deja indiferente sino que te hace reflexionar sin dramatismos y pasando un buen rato. La obra es, no buena, sino genial. También lo es la puesta en escena y la actuación de los tres actores. Difícil es destacar a uno porque los tres están soberbios en sus papeles. Resumiendo: esta obra de teatro ha sido todo un hallazgo que nadie debería perderse.

Ahir vaig estar al Teatre Gaudí veient aquesta obra amb text, direcció i alhora interpretació de Virgínia Sànchez. Ens parla de dos germans Aitor (Óscar Jarque) i Toni (Carlos Martinho) que es retroben en l’enterrament del seu pare, després de 5 anys que no tenien cap tipus de contacte. Aitor té una bona feina que li permet portar una bona vida a diferència de Toni que a causa d’una malaltia degenerativa ha d’anar en cadira de rodes i viu en una residència. Aprofitant l’hora que estaran junts mentre esperen que vinguin a recollir a Toni de la residència, es diran o no, el que cada un té guardat i on no falten els retrets i discussions que en lloc d’atenuar-, s’agreugen amb la presència de la núvia d’Aitor. Però el que realment els allunya és la visió del seu futur, mentre Aitor ho espera amb positivitat, Toni sap que demà serà pitjor que avui i que la seva malaltia no té fre. Tot això clarament conforma un drama que hauria de tocar-te la fibra, però V. Sànchez ha incorporat un seguit de situacions en què no vaig entrar i que per descomptat en cap moment em van emocionar i que ho converteixen en una comèdia per passar l’estona, que per a una tarda de diumenge d’agost tampoc està malament . L’escenografia molt freda que tampoc ajuda gaire, això sí, magnífiques interpretacions tant de Jarque com Martinho. Normalment no sóc partidari que el text, la direcció i en aquest cas també la interpretació recaiguin sobre la mateixa persona.

Me ha encantado todo, una historia muy real, con todas las emociones. Los tres actores hacen un GRAN papel, hay mucho trabajo detrás de la obra y mucho amor, eso también llega al espectador. Es un tema duro tratado en clave de humor.
Muy recomendable. Fuimos en familia y lo pasamos genial.

Nos ha encantado!!! Como tocan temas muy delicados con el sarcasmo y el humor justo para no ofender a nadie y hacer que salgas del teatro con ganas de más. 3 actorazos!!!

Vaig anar sense saber molt bé el que anava a veure i em va sorprendre molt gratament. És un d’aquells tresors amagats entre tota l’oferta del Grec. La dramatúrgia és brillant, amb una història que fluctua entre la comèdia i el drama i que t’atrapa des del començament. La trama parteix d’una malaltia degenerativa per a abordar altres temes com la por al compromís, la soledat, l’angoixa de no defraudar per la càrrega de les expectatives familiars… Les interpretacions són brutals i, tant els dos actors com l’actriu, brillen a escena amb personatges que transiten per una muntanya russa d’emocions.
Bravo!

El temps que conta trata la dureza de la enfermedad y como nos enfrentamos a esta, sabiendo que el tiempo es imparable y se acaba. Pero también muestra otros tipos de miedos, como el miedo al compromiso, a enamorarse, a querer y también a la relación que establecen los padres con los hijos y como esta es diferente a ojos de quien la mire. La apuesta teatral de Virgínia Sánchez te emocionará y sobre todo te divertirá. Una obra redonda.
Crítica completa en:
https://elrincondeltaradete.blogspot.com/2021/07/critica-teatro-el-temps-que-conta.html