Cia. Roberto G. Alonso: Zaquizamí

Segons ens comenten, el zaquizamí és aquell racó ple d’andròmines on van a parar els trastos vells i aquests tenen vida quan la llum s'apaga i es deixen sols. Un espectacle sense paraules on el moviment desprén tota la imaginació necessària.

Ens trobem en les golfes d'una casa a la Sala Tallers del TNC. Quan s'apaga la llum, tots els objectes prenen vida i apareixen dels armaris, dels baguls o de les capses.

Un espectacle infantil on la dansa i la música agafen el relleu. I no deixem de costat l'efectivitat de la llum i l'escenografia.

De l'obra em quedo amb dos moments que m'han fascinat (i s'ha de dir que al nen que tenia al costat li ha passat el mateix). Però tenim diferents moments molt especials. El ball amb el tricicle, l'escena on apareix Casablanca en la TV, el ball dels paraigües, els cocodrils,... tot amb petites referències.

El primer de tots és el moment on ha aparegut una ballarina coixa. En un moment donat ha aparegut una ballerina que no podia caminar, ni estar dreta, ni ballar i llavors un altre ballarí li ha possat una ortòpedia per iniciar l'esperat ball. Ha estat un moment força emotiu. A més a Inquietuds....

 

Segons podem llegir en el diccionari, la paraula zaquizamí, provinent de l'àrab, fa referencia a una golfa o última cambra d'una casa, habitualment sota teulada. Un espai on es guardaven els objectes en desús. I aquesta és l'escenografia que ens trobem en la Sala Tallers del TNC, unes golfes que momentàniament s'han quedat a les fosques, els nens que hi jugaven han marxat i és aleshores que els ninos tornen a la vida. Un armari amb tres prestatges, un gran bagul i moltes capses plenes d'andròmines.

L'espectacle infantil i familiar ZAQUIZAMÍ ha arribat al TNC després d'una gira per Catalunya i Espanya amb més de 50 representacions i de participar en nombroses fires i festivals com Fira Mediterrània de Manresa 2015, FETEN 2016, La Mostra d'Igualada 2016 i FIT 2016 de Cerdanyola del Vallès.

Una coreografia magníficament ajustada, amb uns moviments d'una sensibilitat extraordinària on la música i la il·luminació encaixen perfectament, un vestuari molt acolorit i vistós que fan les delícies de tots. Els ballarins entren i surten de l'espai escènic per dues vies, l'armari que en obrir-lo s'omple de llum i color i el bagul. El canvi de vestuari a cada escena és senzillament vertiginós i pensem que els ballarins deuen anar de corcoll entre escena i escena perquè canvien fins i tot calces i mitjons....

I hem pogut contemplar una ballarina coixa que ajudada per un saltimbanqui maldestre pot pujar sobre les puntes i ballar, o la funàmbula que tot i ser cega és capaç de creuar el cable sense por. I els nens han pogut veure els personatges dels seus llibres preferits. Imaginació, il·lusió, màgia, un somni fet realitat dalt l'escenari.

Si desitgeu llegir la valoració sencera, nomès heu de clicar AQUÍ