Adeu, Jane!

Ya hace tiempo que la cartelera se ha llenado de obras que podríamos denominar “testimoniales” –una variante dentro del teatro documental-, donde el autor, el actor o la actriz explican directamente un caso personal y elaboran una catarsis colectiva acompañados del público asistente. Se nos ha hablado de la pérdida de un hijo (Llibert, Una gossa en un descampat), de abusos sexuales (Sucia), de la intersexualidad (Hermafrodites a cavall) o de la extirpación de un pecho (360 grams, y ahora también Adéu, Jane). Hay diferentes maneras de hacerlo, y bien es verdad que los resultados han demostrado que se trata de un subgénero vivo y, de momento, con una larga vida.

En la obra de Clara Moraleda, ella misma nos explica cómo perdió un pecho a la edad de 17 años. Lo explica con la ayuda de dos personajes más que desdoblan su personalidad. Entre las tres actrices se escenifican las visitas médicas, las idas y venidas a la psicóloga, las conversaciones con una amiga o la incipiente relación con un chico que conoce en un viaje. Lo mejor es que la estructura y el tono de la obra encajan perfectamente y nos hacen entender -y compartir- todas las dudas y toda la desazón de la protagonista. Además, no se renuncia al humor ni a la música, consiguiendo así que la empatía sea todavía mayor.

Moraleda –vista en musicales como Mar i Cel, Scaramouche, Fang i setge o El despertar de la primavera– aborda la interpretación de la obra, y también el epílogo final, con una valentía realmente admirable. Laura Dorca y Joana Roselló la acompañan con solvencia y demuestran ser también dos grandes actrices. En definitiva, un espectáculo que os puede impactar, pero que no os decepcionará… ya sea por su valor testimonial, por la forma como está explicado o por sus brillantes interpretaciones.

Avui anem a veure la història de la Mariona. Amb 17anys , ha de passar per l’extirpació del seu pit malalt. No és una obra fàcil. Entrem en el seu imaginari on ens explica les pors, les seves il·lusions, l’impacte que aquest fet causa en la seva vida. Hem de dir que Mariona és la protagonista, però Jane és l’altra protagonista de l’obra. ´´Es una de les seves tetes, la seva relació que té amb ella durant els diferents controls que s’ha de fer amb el metge, fins que li diuen que s’ha de separar d’ella.

Una història basada en fets reals de l’actriu i creadora de l’obra Clara Moraleda que tal com ha explicat, amb 17 anys va tenir que patir l’amputació d’un pit.

Una obra amb una protagonista adolescent, parla sobre l’amistat, el sexe, l’autoestima, dels diferents dubtes que poden sorgir. Emoció que sorgeix a l’inici de l’obra amb una gran intensitat.

Com en les últimes obres que he vist aquesta temporada, tornem a veure una obra que parla l’actriu protagonista en primera persona sobre un cas personal que li ha succeït. Fins ara, sempre ha estat d’abusos, com en el cas de Sucia. Però no és una cosa actual, tenim en el nostre record el de la pèrdua del fill amb “Llibert“.

Avui toca el cas de l’actriu Carla Moraleda, que ha de perdre un pit als 17 anys. Ens ho explica amb dues altres actrius que formen part de la seva personalitat i que fan els papers de personatges secundaris que van passant pels diferents moments d’aquesta pèrdua.

Fem un viatge intern on veiem que els més propers no saben com actuar davant aquesta notícia. I Moralera sembla que porta el camí amb molta força i amb el dolor que li pot afectar durant l’adolescència, però sense parar davant la preocupació del cos, de la forma i de la normalitat d’un cos que surt dels cànons.

És una obra que s’hauria de veure per molt jovent. Una obra dirigida cap a ells, creat per una adolescent i parlant dels seus problemes.

Si vols veure la resta de la meva opinió pots veure-ho a l'enllaç