200.000 Mujeres es la historia escondida de un feminicidio europeo durante el tránsito del feudalismo al nuevo sistema que desembocaría en el capitalismo.
Una única actriz dará voz a algunas de aquellas mujeres acusadas de brujería en la Cataluña del siglo XVII.
Joana, Felipa y la Jaumeta, comadrona, campesina y herborista, serán la cara visible de una historia invisible que quiere dar voz a aquellas a las que se les arrancó a la horca. Más de 400 mujeres murieron en tierras catalanas en manos de tribunales civiles que las condenaban a muerte antes de celebrar el juicio. Las consecuencias de esta masacre se palpan hoy en día, en una sociedad en la que la mujer debe cumplir el rol que se le asigna y es castigada si se sale de él.
200.000 Mujeres es un homenaje, una restauración, un altavoz rescatado en el tiempo.
Sinopsis
Joana, la comadrona del pueblo, comparte su preocupación sobre la presencia del Demonio en la villa. La Jaumeta, viuda y madre de dos niñas, ve que el negocio de las hierbas va perdiendo fuerza. Ambas son mujeres potencialmente sospechosas de brujería por sus oficios según un libro aprobado por el Papa. La Felipa quiere recuperar las tierras de su marido que, según ella, le ha robado la Jaumeta. Y en medio un tribunal civil que se encarga de erradicar el mal de raíz condenando a la horca a todas aquellas que tienen tratos con el diablo.
Un treball extraordinari, espero que el pugui veure molta gent.
Ahir a la nit vaig fer cap a la Sala Fènix on aquesta setmana han donat el tret de sortida d’aquesta temporada, amb aquesta obra escrita i magníficament dirigida per Ángela Palacios (Mirta en espera, Solo creo en el fuego). El títol d’aquesta obra prové de el nombre de dones que a Europa van ser torturades i assassinades entre els segles XVI i XVII acusades de bruixeria, però l’obra acota més la situació i ens trasllada a la Catalunya del segle XVI on només en cinc anys van morir 400 dones per aquest mateix motiu. L’acció ens situa en un poble de la nostra terra on tres dones, la Jaumeta, la Felipa i la Joana i encara que el penós cas que les uneix és el mateix, la casuística de cadascuna d’elles degudes a la seva professió una es llevadora, l’altra herbolària i la tercera pagesa i la seva situació familiar, fa que el relat de la tragèdia que els ha tocat viure sigui totalment diferent. Una acurada posada en escena amb una genial escenografia acompanyada d’una perfecta i tènue il·luminació i una escollida part musical que t’envolta i t’ endinsa, més si cap al lloc dels fets i a l’angoixa i tragèdia de les tres dones. I pel que fa a la interpretació només la puc qualificar de Brutal. Anna Tamayo (Càndida, Dante 56, 17 simpàtiques maneres…) es posa en la pell d’aquests personatges amb una força i una naturalitat que els fa totalment creïbles amb uns canvis de matisos i registres que a mi em van commoure.
Tres motius que justifiquen anar a veure-la si o si
1) Text, interpretació i posada en escena extraordinaris
2) Cal fer pinya en aquests moments amb les Arts escèniques
3) Perfectes les mesures de seguretat de La Fènix i com que s’entra mitja hora abans podreu veure un avançament de tota la temporada a través d’una pantalla.