Yolanda Fernández

Ahir vaig tenir el plaer d’anar a l’estrena de «Un jeta, dos jefes» al Teatre Victoria. Després d’uns dies de prèvies, la comèdia que triomfa al West End de Londres, ha arribat a Barcelona sota la direcció de dues grans companyies com son Tricicle i Dagoll Dagom. He de dir que al principi no les tenia totes de que m’agradés… però a mesura que anava entrant en l’obra em semblava molt més divertida i interessant. Crec que el secret està en ficar-se en la pell del personatge principal, el Dino: un tiu descarat, que no té por a fer el ridícul i… sobretot… MOLT JETA. Bé, si acabes simpatitzant amb el Dino i entens la seva manera de fer i desfer passaràs dues hores de riure constant. […]

Joan Pera y Lloll Bertran vuelven a escena con una nueva adaptación musical de la clásica obra Don Juan Tenorio de José Zorrila que despertó gran expectación entre el público durante la temporada pasada. Para que os situéis… para aquellos que ya tuvisteis la ocasión de verlos en escena que sepáis que los diálogos son los mismos, la prosa se mantiene intacta pero el tempo de la función mejora mucho gracias a los números musicales y la energía de Deparamo (el pianista). Al principio de la función Joan Pera ya nos explica que esta obra es una versión un poco «zorrilla». Bien, no hay que decir que tratándose de estos dos grandes monstruos de la comedia no puedes parar ni […]

Desde pequeña soy fan de las canciones de Sau y me emocionaba ver un espectáculo dedicado a sus letras pero tengo que reconocer que me esperaba algo más de la obra… Abren el espectáculo con la canción Envia’m un àngel, hasta aquí todo un acierto porque no sólo es una de las canciones más emblemáticas del grupo sino que la letra concuerda con el pretexto de la historia principal: una chica que está triste porque echa de menos a su novio que estudia fuera y canta sus penas. Bien, un argumento que puede funcionar… una historia de amor a distancia, una pandilla de amigos que quieren animar a la chica, la organización de una fiesta de aniversario, neuronas revolucionadas… Es […]

Dissabte passat vaig veure l’adaptació de Germans de Sang feta per Ricard Reguant al Centre Catòlic de l’Hospitalet i he de dir que CHAPEAU! Per mi aquesta companyia un 10, sobretot em va encantar Virgínia Martínez que no l’havia vist mai a escena i opino que va fer una molt bona Mrs. Johnstone (l’únic moment que em va desquadrar és quan apareix en una escena fent de nena, no em va agradar… opino que no ha d’aparèixer fent un altre personatge de sobte perquè trenca per complet el seu paper). Per tota la resta genial, Roger Pera molt divertit fent de Mickey petit i Sergi Zamora impecable en el paper d’Eddie. Així que si no vau venir a Hospitalet, us recomano assistir al pròxim mes al Teatre del Raval de Barcelona. Us adelanto […]

«La familia irreal» és una sàtira dels divertits personatges del programa d’humor Polònia. Si veieu el programa sabreu que porta anys triomfant per les seves polèmiques i controvertides imitacions al rei i a la seva família. Per tant, com a imitació no hi ha res a discutir… un 10! (sobretot em sembla molt bona la caracterització de la infanta Elena). És una gran opció si voleu passar una tarda de rialles, tot i que t’esperes la majoria de gags: constants bromes al episodi del rei amb la caça d’elefants a Botsuana, el «Por qué no te callas?», la seva història amb Corinna, la pressumpta corrupció d’Urdangarin, el divorci de l’Elena i el Marichalar…  No ens enganyem, és la mateixa línia del programa… adapten cançons altament conegudes com la de «Mamma Mia» d’Abba o el Gangnam […]