Yolanda Fernández

La Tienda de los horrores es uno de los grandes clásicos del género musical, basado en la famosa película de serie B dirigida por Roger Corman en 1960. En todos estos años se han hecho infinitas adaptaciones, tanto en la gran pantalla como en el teatro, enamorando al público con sus pegadizas canciones de rock and roll, doo-wop y motown, muy bien adaptadas al español en esta propuesta de Àngel Llàcer y Manu Guix. De hecho, la música es lo mejor que tiene esta versión, que hace bailar al público del Colisseum en más de una ocasión con las voces de las fantásticas Sey Sisters (aunque cuando hablan no se las entiende bien). Del reparto quiero destacar también a los […]

El pare de la núvia no és cap pèrdua de temps. Si és cert que la història no és gaire original, però la trama és simpàtica i té moments que sorprenen i et fan riure de valent. Sense spoilers, és una d’aquelles comèdies que amaguen sorpreses i que, per tant no es poden explicar del tot. Només us diré que un espectacle escrit pel Joel Joan no seria complet del tot sense un toc musical, i és MOLT BO (recordant el seu mític personatge d’en David a la sèrie Plata Bruts quan canta «This girl will be mine» per a lligar-se una noia en el capítol que van a la platja). Personalment vaig sortir del teatre molt contenta. El pare […]

Ignasi Vidal dirigeix i escriu «Dignitat», una obra de trama política molt adaptada als nostres temps on l’argument podria succeïr perfectament en l’actualitat del nostre país. L’obra va agafant ritme a poc a poc i s’hi viuen moments molt potents a escena. Voldria destacar la interpretació de tots dos actors, que saben com posar-se el públic a la butxaca amb la seva magnífica actuació. Es nota que tots dos tenen una llarga trajectòria en el món de l’interpretació. Concretament en aquesta història, Roger Pera i Octavi Pujades tenen una personalitat molt ben treballada que es reflexa en el llarg dels esdeveniments. A la primera escena es veu com dos companys de partit polític fan petar la xerrada de forma amistosa […]

El despertar de la Primavera era una obra que tenia moltes ganes de veure, tothom me’n parlava molt i molt bé, i la veritat és que tenien raó: és una joia. Les dues hores i mitja de funció no es fan gens pesades, tot flueix molt bé i gaudeixes molt. Vull destacar la posada en escena, a risc de resultar senzilla, està molt ben executada. També cal destacar el gran treball d’Ariadna Peya (coreografia) i de la direcció. Pel que fa als actors, em quedo amb el personatge de’n Moritz, a vegades em recordava molt al Colate de «Hoy no me puedo levantar», molt innocent al principi, divertit i intens a la vegada. Felicitats a l’actor Eloi Gomez per la […]

La mare, una obra arriscada, commovedora i eloqüent. Dilluns passat vaig portar a la meva mare a veure-la, em resultava la persona més adequada per viure aquesta aventura i entendre de més a prop el punt de vista d’una mare quan el seu fill vola de casa els pares. Ho necessita! Per què? Doncs per què jo ara mateix estic en una situació familiar molt semblant, fa poc m’he independitzat i em preocupava que la meva mare es pogués sentir sola (o turmentada com l’Emma Vilarasau). A mesura que anava passant la funció jo anava mirant a la meva mare i desitjava de tot cor que la meva mare estigues bé. Per sort, tot i que en algunes coses la […]