Josep Maria Ribaudí i Martí

En què quedem? És uruguaià, però m’ha recordat el teatre argentí que hem vist per Barcelona. Una obra desbocada, ràpida, on tots parlen quasi a l’hora i s’insulten i fins tot es peguen. A voltes fa riure i altres plorar perquè es parla de la dictadura que va malmetre aquell país. Una història complicada perquè, sense pietat per l’espectador, va avant i enrere en el temps. Molt bones actuacions sota la batuta del mateix autor, Gabriel Calderón. Diria que no us la perdessiu, però ja han tancat barraca.   Crítica completa »    https://bit.ly/2FsNZvE

Perquè és un recital d’òpera, és una funció de teatre i també una vetllada dient poemes de autores catalanes importants, però no és ben bé això. Doncs què és? Bé… una cosa dirigida per l’Oriol Genís on s’hi fa tot l’esmentat abans, però d’una manera diferent. Diferent a què? Miri, no toqui la pera i vagi-ho a veure, que val la pena i s’ho passarà bé. Els dilluns a les 9 del vespre. Ja no diré rees més   Crítica completa »    https://bit.ly/2HPUpdO

Perquè ho és molt. Ja l’havia vist de la última vegada que va venir a Barcelona, però aquesta volta l’he pogut fruir amb un valor afegit important: l’acompanyament dels meus tres néts més petits (8, 10 i 12) i això de tenir un ull a la pista i l’altre a la grada observant la canalla ha estat molt gratificant. Circ en estat pur, renovat, el futur…     Crítica completa »    https://bit.ly/2vk7PJQ

Acompanyada d’un comparses de luxe, i dic comparses perquè Andreu Benito i Roger Coma estan clavats en els seus papers, però aquesta Medea és quasi un monòleg gràcies a la revisió que Martí Sales ha fet dels textos d’Eurípides i Sèneca. Amb això, Lluís Pasqual, director, ha fet la resta, que no és poc. Conclusió, una Medea de luxe que ens ha deixat a tots bocabadats. Anècdota: portem un any plujós, fins i tot al teatre.       Crítica completa »    https://bit.ly/2qAtMPp

Doncs potser sí. La incursió a Èdip a Colonos penso que ha estat un error, ha allargat l’obra sense portar-nos enlloc. Direcció volgudament molt estàtica que ha emfatitzat el text, que és molt bo. L’engrandiment de l’escenari també penso que ha estat un error. ha perjudicat l’audició i no ha aportat res rellevant. En quant a actuacions només ha destacat Èdip-Manrique que és el que ha tingut possibilitat de matissar. El demés, actors de categoria, han estat encotillats en una direcció molt estàtica de Broggi.       Crítica completa »    http://bit.ly/2HIp7Sr