Cristina Fort

La joven compañía Sixto Paz apuesta por un nuevo espectáculo utilizando el método de la taquilla inversa a Sala Beckett con Pulmons. Marilia Samper dirige con mano maestra la pieza del dramaturgo británico Duncan Macmillan y lo hace con un reparto que encaja a la perfección: Pau Roca y Carlota Olcina. Ambos personajes cargan todo el peso de una obra que tiene como punto de partida la reflexión en torno a tener un hijo (o no). Este será el detonante porque asistimos a una revisión de los miedos, contradicciones y dificultades que tienen las parejas del S.XXI. El espectador se ve reflejado fácilmente en estos dos jóvenes que se preocupan por su carrera, por su futuro, por el planeta que […]

«La rosa tatuada es la pieza con la cual he dado testigo de mi amor por el mundo», sentenció su autor, Tenessee Williams. Nadie lo duda después de ver la versión de la obra de Carlota Subirós, quien también ha traducido el texto al catalán, justamente setenta años después de que Tenesse Williams escribiese el primer boceto de la obra en el Hotel Colon de Barcelona. Tarde o temprano, todo vuelve. Serafina Delle Rose es la protagonista de una tragicomedia que nos sitúa a una comunidad siciliana de Nueva Orelans. La agónica espera de un marido que no llega es la chispa que enciende esta historia. El luto infundado por el amor ciego y aparentemente único que todavía siente Serafina […]

Un home sol, un pobre desgraciat que viu a un banc. No té casa o no la vol tenir. Des de la vida i la mort, Pere Arquillué torna a brodar el Primer Amor de Samuel Beckett amb una naturalitat i fermesa que espanta. L’home vagabund coneix l’amor amb una prostituta que li ofereix casa, però quan l’amor s’acaba, se’n torna al banc. D’alguna manera, ella, la Lulú, encara hi és. I així ens ho explica des d’aquest banc que ben bé podria ser una sala d’autòpsia on actor i personatge es despullen, literalment, per explicar-nos què passa quan l’amor acaba malament. Si és que es pot acabar mai.

La dramaturga menorquina Aina Tur porta a la Sala Beckett una història d’històries, un mosaic de mosaics. Concretament 21 històries d’amor de la mà de només dos actors: Xesco Pintó i Anna Berenguer. Ell, un escriptor errant, retorna a la seva Menorca natal. Un espai idòni per viure, o reviure totes les històries d’amor on estimava, estima i estimarà. I és que present, passat i futur juguen aleatòriament una partida d’històries d’amor, totes diferents. Daniela de Vecchi, mitjançant l’estructura poètica dels sistemes minimalistes repetitius, dirigeix un espectacle on els actors són víctimes de l’atzar i l’efecte «random», i gràcies a això, cada dia veurem un espectacle irrepetible, ja que l’ordre de les escenes i la càrrega dramàtica d’aquestes depèn d’això mateix, de l’atzar.

S’han guanyat a pols el qualificatiu «d’enfants terribles» de l’escena teatral catalana. Trenquen la quarta paret i no tenen por d’interpel·lar el públic i fer-nos qüestionar tot el que passa dalt l’escenari. Ells dos són els encarregats de tancar la saga dels projectes T6 del Teatre Nacional amb Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach. Nao Albet i Marcel Borràs interpreten dos dramaturgs que han rebut l’encàrrec de fer una obra sobre un atracament; L’ATRACAMENT. Però la cosa no funciona i criden a l’artista Maria Kapravof perquè els ajudi. A partir d’aquí, no hi ha norma que valgui i la frontera entre realitat i ficció s’esvaeix a ritme de trets de pistola. Un petit trencaclosques amb reminiscències cinematogràfiques constants de la mà de dos dramaturgs que no tenen por de […]