Miquel Gascon Baz

Dins del recorregut «Guerra i Pau» que ha programat el Teatre Lliure aquesta temporada (ja hem pogut veure “MASACRE”), hem tingut la sort de poder gaudir d’aquesta proposta que se’ns va escapar, quan es va estrenar a temporada Alta el 2008, fent estada al Teatre Capítol en 2009 i al Teatre Eòlia la passada temporada. LA MATERNITAT D’ELNA va ser una institució que va funcionar entre 1939 i 1944 impulsada pels moviments socials suïssos, que van aportar diners i equipaments, i que va dirigir una persona molt jove, l’infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz, amb l’únic objectiu de què les dones embarassades que estaven als camps de concentració francesos d’Argelers i Sant Cebrià del Rosselló, poguessin tenir les criatures en millors condicions […]

Fa un parell d’anys vam conèixer al Mai Rojas i el seu treball en el camp del teatre gestual i el mim, quan el vam veure a la sala Fènix amb les propostes “LA LEYENDA DEL FAUNO” i “EL VIAJE”. Ens va enamorar. L’estiu passat vam poder veure l’estrena de “CADA RECUERDO TIENE SU CANCION” al Tantarantana, i ara hem pogut veure aquesta GAME OVER, a la sala Badabadoc. GAME OVER, a diferència de les peces que hem vist anteriorment, és teatre de text i teatre de gest, una metàfora sobre els esdeveniments a conseqüència de la crisi econòmica actual, amb música en directe. Un muntatge en què es fusiona moviment, text i música amb una estètica que oscil·la entre […]

Un espectacle que és un conjunt d’escenes concatenades que intenten analitzar l’explotació laboral, la repressió política, el masclisme de la societat i en general temes relacionats amb la injustícia i la violència en qualsevol forma de manifestació. Un tipus de teatre que combina el text amb el gest, perquè als dos se li dóna la mateixa importància, en un intent de fugir del “realisme”, utilitzant també el mim i la dansa. Una obra que no posseeix una línia argumental seqüencial i on els actors no interpreten personatges sinó que més aviat parlen d’ells i les relacions entre ells. Ens mostren un munt de situacions injustes, d’una duresa brutal, sense pausa, sense oportunitat de deixant-se respirar i que molt sovint ens […]

Sabíem de la complexitat de la trama i de la particular habilitat de l’autor, Wadji Mouawad en simultaniejar en una mateixa escena diferents èpoques i llocs, o el mateix personatge en diferents edats …. Malgrat la preparació, i l’ajuda de l’esquema penjat a una de les parets de la biblioteca, hem de reconèixer que costa molt no perdre’s en l’intricat laberint d’històries sobreposades. BOSCOS forma part de la tetralogia La sang de les promeses de l’autor libanès Wadji Mouawad, i era l’única que faltava representar en un escenari a Barcelona, després d’Incendis (2012), Litoral (2013) i Cels (2014). Oriol Broggi és el director d’aquest text que ha traduït Cristina Genebat. Amb un gran repartiment, amb un text colpidor, oníric, fort, […]

Una obra dirigida per Montse Bonet que ens parla de les relacions de parella, de l’amor i del desamor, de com aquestes relacions s’han d’adaptar per sobreviure en un món dominat per la cerca de la independència personal. Les crisis de parella i l’evolució de les relacions en el temps i de com afecta l’arribada de les noves tecnologies, i el seu impacte en les maneres de relacionar-se, imposant noves formes de coneixença i de relacions. Júlia i Romeu, Ainhoa Roca i Albert Requena, són una parella tradicional, ella treballa a la ràdio i com cada dia es lleven i comenten els plans del dia i del cap de setmana. Un canvi de plans destarota l’estabilitat d’en Romeu que esclata […]