Miquel Gascon Baz

DATA interpretat pel ballarí i coreògraf Manuel Roque, ens va impactar moltíssim i emocionar al mateix temps. Creiem sincerament que es tracta d’un esplèndid treball difícil de superar. Ens mostra una dansa amb una fisicalitat extrema, els seus moviments del tors, braços, mans, coll i cara ens mostren cada un dels músculs, tendons, ossos, … i el que sigui que tenim sota la pell. Absolutament increïble. Amb una poètica i aparent fragilitat en els moviments absolutament compassats amb la música. Si us bé de gust llegir la nostra crònica sencera ho podeu fer en aquest enllaç… https://t.co/lOwmKIzBKd del nostre Blog “Voltar i Voltar”

Un muntatge espectacular amb uns titelles tendres i “humanes” ens ha donat escenes d’una bellesa increïble. Una primera escena on ella, la persona que és diferent, està asseguda entre dues persones que intenten que es comporti segons les normes establertes. Una corda del sostre i un fos en negre, és el símbol del fet que ella entra i surt del seu món particular poblat d’altres éssers que incansablement construeixen una muralla de capses de cartó on ella acaba refugiant-se i que es mostra inaccessible a les persones “normals”. Tot el procés de construcció d’aquesta muralla, el transport de les capses pels titelles en mil i una postures i moviments és del millor que hem vist en temps. La música i […]

Nosaltres, des de les nostres butaques observem la transformació d’en Ricard, un magnífic, extraordinari Quim Àvila, un adolescent ple de ràbia, desànim, apatia, avorriment i que troba la seva sortida assumint el paper d’un altre. La seva mirada ens arriba directa com si volgués que nosaltres l’ajudéssim a sortir del pou de desesperació on està ficat i que el porta a un destí que tampoc és el que vol. Una obra molt rodona que ens ha agradat i ens fa rumiar, i un jove gran actor al que seguirem a partir d’ara. Si desitgeu llegir la nostra crònica sencera ho podeu fer en aquest enllaç https://t.co/6L8H9OiSAy del nostre Blog “Voltar i Voltar”

Es tracta d’un treball de creació absolutament fascinant, sota la direcció del matrimoni format per Blaï Mateu i Camille Decourtye, en el que participen uns magnífics professionals dels que jo destacaria especialment a la ballarina Laly Aiguadé, que ens va deixar a tots enamorats amb els seus moviments i la seva agilitat. Un espectacle que s’endinsa en el món fantàstic dels somnis, que ens fa somiar encara que som conscients que estem desperts…. i quan acaba tot, no volem «despertar-nos» perquè haurem de sortir de la carpa. Si desitgeu llegir la nostra crònica sencera ho podeu fer en aquest enllaç https://t.co/vh2dbRWZtA del nostre Blog «Voltar i Voltar»

El dia de l’assaig general (segon repartiment) vaig trobar que en conjunt les veus dels solistes estaven més equilibrades que les del cast principal i vaig gaudir molt més a l’assaig, que el dia d’estrena malgrat les grans figures anunciades. El jove tenor Ismael Jordi em va agradar moltíssim mes que el del molt reconegut i esperat Juan Diego Flórez, que per mi va estar la gran decepció de la nit de l’estrena, amb un volum de veu escàs que quedava eclipsat quan cantava juntament amb la soprano Elena Mosuc; fins al darrer acte Flórez no va demostrar qui era, reservant-se per l’última ària…. i aquí si, es va posar el públic a la butxaca. (just per rebre els esperats […]