Miquel Gascon Baz

Ens fa moltíssima mandra parlar d’una proposta escènica que ens ha decebut totalment i de la que almenys en Miquel ha estat ben a punt d’abandonar la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure a mitja representació. Finalment no ho vaig voler fer per respecte als espectadors, en trobar-me al ben mig de la grada central. Aquest «DIE 120 TAGE VON SODOM«, va ser un dels primers espectacles que vàrem escollir dins del nostre abonament de temporada del Teatre Lliure, perquè som seguidors des de fa anys del cèlebre director Milo Rau, que ara constatem que en bona part la seva fama es basa en la provocació, i en la recerca dels límits acceptables per la societat benestant, en una posada […]

Aprofitant que aquella mateixa tarda anàvem a veure «Los 39 escalones» a l’Eixample Teatre, vàrem aprofitar per fer «doblete» sense bellugar-nos i anar a veure aquesta proposta, perquè ens va cridar l’atenció de què treballaven dos actors que ens agraden força (Arántzazu Ruiz i Adrià Olay) i que seguim des de fa molt de temps; teníem curiositat de veure’l’s treballar en un registre diferent del que ens tenen acostumats. Sabíem del cert que aquest no és el nostre tipus de teatre, malgrat que un cop vista reconeixem que SEX ESCAPE és una bona proposta per una part important del públic que omplia la Sala, que almenys permet passar una estona divertida sense mes, i que suposem és el que pretén […]

La temporada passada no vam poder anar a veure aquesta proposta en el Teatre Akadèmia i no vam dubtar en comprar les entrades per no perdre-la en aquesta ocasió. I ves per on, LINK LINK CIRCUS ha estat per nosaltres una gran decepció. Aquesta vegada, el monòleg s’ha adaptat al francès. Davant nostra Isabella Rossellini, la famosa actriu que conserva tot el seu encant i com no podia ser d’un altre manera, demostra un enorme domini de l’escena. Ella ha ideat i escrit aquest espectacle que combina ciència i entreteniment. Link Link Circus és un monòleg inspirat en el món animal, basant-se en dades científiques però amb una visió còmica. “És molt important per a mi que el meu art […]

Divendres, després de dinar, teníem aquesta proposta de Soren Evinson a la Sala Maria Plans. Un de nosaltres estava en llista d’espera perquè només havíem aconseguit una localitat, i finalment només en Miquel va poder entrar a la sala. Una única representació d’un dels artistes guanyadors de la Caravana de Tràilers (GRUA) de la passada edició del TNT amb la peça «Kapital performance«. L’any passat a la nostra ressenya dèiem això: Un espectacle amb un sol actor, que intenta ser provocador al màxim amb el públic. Ens ha semblat divertit i s’endevina com una de les millors propostes que s’han presentat i creiem que quan es desenvolupi podrà arribar a ser una proposta trencadora; malgrat tot, aquesta no va ser […]

GRITO PELAO és una reflexió sobre la maternitat amb tres dones a escena i una quarta en camí. Carlos Marquerie ha fet una dramatúrgia orientada a destacar el profund desig de ser mare de la bailaora, Rocío Molina. Ella ha decidit tenir un fill, sola, perquè en aquest moment de la seva vida no té parella i ha decidit fer-ho amb inseminació artificial. Ho desitjava des de fa molt de temps, ens parla de fins a cinc anys i creia que aquest desig incomplert feia que fins i tot artísticament aquest fet li impedia desenvolupar-se com ella desitjava. Ho ha aconseguit i per sort ara ja està embarassada de 18 setmanes; a partir d’aquest desig ha construït una coreografia, que […]