Miquel Gascon Baz

Un text escrit el 1949 pel gran dramaturg suís Friedrich Dürrenmatt, però que un cop vist sobre l’escenari per la companyia Els McGregor Teatre, ens ha decebut força…. i suposem que la raó bàsicament és per la pàtina de farsa excessiva i poc creïble que la directora Marta Domingo, li ha volgut imprimir. Cal valorar com es mereix el fet de construir una proposta teatral i encara mes en el temps que corren, que compti ni més ni menys que amb 10 actors sobre l’escenari, que interpreten 15 personatges. Una companyia constituïda per gent molt jove i il·lusionada amb el seu treball i això últim es nota des del minut zero. Malgrat això, les actuacions ens han resultat força desiguals. […]

De la absoluta tranquil·litat la coreografia es va transformant en un esclat de «zapateado» que imita i al mateix temps parla amb la música i els sons estranys que surten d’unes estranyes i fascinants màquines controlades informàticament; de sobte la música mecanitzada es paralitza completament i l’únic so que sona és el de les sabates de Rocío Molina en una demostració de dansa brutal i esgotadora. La posada en escena com a mínim és sorprenent, ja que presideix l’escena un «tablao» del que sorgeixen verticalment potser més d’un centenar de cintes mètriques d’alumini erectes, que amb el seu lleuger moviment provocat des de la taula de control també contribueixen a provocar sons que formen part de la banda sonora de […]

Malgrat que les comèdies d’embolics no és potser el tipus de Teatre que més ens apassiona, aquesta vegada ens va atrapar i creiem que en bona part per la magnífica Direcció d’Emilià Carilla, que ha sabut traslladar aquest text a escena d’una manera força contemporània, àgil i entremaliada, malgrat que el seu argument està situat en una època de la que ens separa més de 100 anys. És tot un luxe que en un petit Teatre com és el de l’Akadèmia, es puguin arribar veure fins a 8 actors a escena i encara més quan aquesta interpretació coral és realment magnifica, malgrat que evidentment destaquen les dels seus principals protagonistes, Marc Garcia Coté, Toni Mas, Enka Alonso i molt especialment […]

Un muntatge espectacular amb uns titelles tendres i “humanes” ens ha donat escenes d’una bellesa increïble. Una primera escena on ella, la persona que és diferent, està asseguda entre dues persones que intenten que es comporti segons les normes establertes. Una corda del sostre i un fos en negre, és el símbol del fet que ella entra i surt del seu món particular poblat d’altres éssers que incansablement construeixen una muralla de capses de cartó on ella acaba refugiant-se i que es mostra inaccessible a les persones “normals”. Tot el procés de construcció d’aquesta muralla, el transport de les capses pels titelles en mil i una postures i moviments és del millor que hem vist en temps. La música i […]

Una versió força surrealista que segueix la tradició “ubuesca” personalitzant l’Ubú. Albert Boadella torna a generar debat per aquest cop per passiva, en convertir-se en diana d’aquest muntatge teatral. En l’espectacle apareixen a més del mateix UBÚadella, paper que s’ha reservat el mateix autor/director Victor Alvaro, personatges com Esperanza Aguirre, el mateix Jordi Pujol, el Capità Renec, l’actual director dels Joglars Ramon Fontserè …… i es fa un recorregut pels 40 anys de Joglars. La veritat és que hem rigut força i ens ho hem passat bé…. malgrat que a nosaltres aquest personatge ens produeix urticària tan sols pensar-hi. Si us bé de gust llegir la nostra crònica sencera ho podeu fer en aquest enllaç… https://t.co/N1gqjH84U1 del nostre Blog “Voltar […]