Miquel Gascon Baz

Dins del cicle Ciutat Flamenco del Mercat de les Flors, en la seva 24ª edició, Rocío Molina va estar l’encarregada de la inauguració amb un flashmob el passat 19 de maig, acompanyada de José Manuel Ramos «Oruco» al compàs. Aquest passat cap de setmana ha presentat la seva producció CAÍDA DEL CIELO a la sala MAC del Mercat de les Flors, espectacle que va ser estrenat a Chaillot a la tardor passada i que va fer estada al Festival Temporada Alta de Girona. Rocío Molina (a la que havíem vist en IMPULSO al gener del 2016) és una coreògrafa i bailaora que ha creat un llenguatge propi basat en la tradició reinventada d’un flamenco que respecta les seves essències i […]

Aquesta ha estat l’última proposta de la companyia Sala Atrium dins de «La trilogia de la imperfecció«. Una trilogia que han construït a partir de la dona protagonista de tres grans obres de la literatura: NORA de «Casa de nines» (Henrik Ibsen), JÚLIA de «La senyoreta Júlia» (August Strindberg) i ara amb NINA de «La Gavina» (Anton Txékhov). Aquesta NINA és també la més difícil de les tres propostes perquè és, potser, la que més s’allunya de l’obra original en haver incorporat text contemporani del mateix Raimon Molins. De fet el començament de la proposta es correspon al desenllaç de l’obra de Txékhov amb la tornada de Nina Mihailovna a províncies després del seu fracàs com a actriu a Moscou. […]

Ramon Madaula és l’autor i intèrpret d’aquesta proposta, un text que va ser presentat al V Torneig de dramatúrgia de Temporada Alta 2015, on va quedar finalista, i ara, per a la seva representació a les sales comercials ha estat reescrit, allargant la seva durada i variant força el contingut. Una guerra dialèctica entre metge (Ramon Madaula) i pacient (Roger Coma) on apareixen totes les inseguretats, totes les pors, totes les contradiccions personals del polític que fan qüestionar el fet d’haver arribat al lloc on està. Quins són els fets del seu passat que marquen l’avui i condicionen el seu futur?? El text no ens ha acabat de convèncer, ja que ho trobem força «tendenciós» i ple de tòpics, en […]

La companyia Igíifuga amb EL JUGADOR aposten per tornar a versionar un text clàssic, amb una versió molt lliure d’Albert Pijuan, allunyant-se una mica de la complexitat tècnica de l’última proposta KOHLHAAS, en la que s’utilitzava la retransmissió de vídeo en directe, inclús fora de la sala, al carrer. Malgrat tot, no descarten deixar d’utilitzar els mitjans audiovisuals, perquè aquí també apareix una pantalla de suport on van apareixent esdeveniments puntuals de la història europea, en un intent de lligar la història de Fiodor Dostoievski, amb l’actual destrucció dels ideals fundacionals de la comunitat econòmica Europea. En aquesta versió, el jugador Alekséi s’ha transformat en una dona, Aleksandra; tota la resta no ha variat significativament, malgrat que aquí únicament se’ns […]

En aquesta proposta i a través de les històries i preocupacions de 12 joves europeus, l’espectacle del Conde de Torrefiel pretén donar una visió de la societat contemporània, una societat que creuen perduda i sotmesa a una forma de feixisme quotidià; una reflexió sobre el nostre dia a dia i una pregunta sobre quan som realment lliures en els nostres pensaments i en les nostres accions. Amb un llenguatge a mig camí entre la dansa i el teatre, la proposta compta amb una estètica visual i textual que potser quan va ser estrenada ja fa uns anys podria considerar-se potent. Dotze històries explicades amb ironia, de persones que amb desitjos sexuals «primitius» lluiten per mantenir les aparences. La divergència constant […]