Miquel Gascon Baz

Aquesta obra que ara arriba al Teatre Lliure, un Teatre Lliure en què Llàtzer García va fer d’acomodador durant quatre anys, es va estrenar el 13 de novembre del 2015 a la Sala La Planeta de Girona en el marc del «Temporada Alta» i ha fet estada a Igualada. El dramaturg i director gironí Llàtzer García, que va rebre el Premi de la crítica teatral 2014 al millor text per la seva obra «La Pols», ens presenta aquest nou projecte amb la companyia Arcàdia. A SOTA LA CIUTAT, ens parla dels somnis no acomplerts, de les il·lusions perdudes, de les obsessions per aconseguir allò que sempre hem somniat encara que estiguem veient que s’ha convertit o, que sempre ha estat, […]

Ens agrada aquesta barreja de ball folklòric, de dansa contemporània i sobretot d’autèntic flamenc; una coreografia que va crear Antonio Gades a partir de l’obra del mateix nom, escrita per Lope de Vega l’any 1613. Per Antonio Gades, mort l’any 2004, aquesta va ser la seva última producció com a coreògraf. La Companyia Antonio Gades té aquesta coreografia molt per la mà, i la sincronia dels ballarins és envejable, així com la interpretació dels quatre ballarins solistes actuals. Cal destacar també l’espectacular vestuari i el treball d’il·luminació molt estudiat per cada una de les escenes. Malgrat tot, no vaig gaudir tant com jo esperava, segurament a què el pas del temps ha fet canviar els meus gustos en qüestió de […]

Tripula ens proposa un viatge dins un globus aerostàtic. No vol ser pas un teatre pedagògic, ja que l’únic que pretén és que el públic sigui capaç de viatjar per llocs imaginaris i segurament impossibles… un públic que entri en la convenció de viatjar sense moure’s del lloc. En arribar a la Sala Tallers m’he trobat amb un bon grapat d’infants que esperaven pacientment a què les portes de la Sala s’obrissin…. i de sobte han aparegut els científics que ens han fet passar amb molta prudència, per tal de què no malmetem la sofisticada maquinària que ens faran viatjar ben aviat per mons desconeguts i imaginaris. Finalment ens han fet entrar dins del globus i de sobte hem entrat […]

Entrem a la sala, plena de gom a gom, i veiem una enorme cortina a l’escenari, només un petit espai obert ple de marques blanques a terra, i comença l’espectacle amb tots dos actors sortint en calçotets i donant voltes davant i darrere la cortina mentre es van vestint, un d’ells amb sabates de taló de dona, és com si tinguessin pressa per estar a punt. Es tapen la cara amb unes caràtules de discs de vinil, un de Dvorák, l’altre de Conchita Piquer i aquí ja comencem obertament a riure. Cau la cortina i es van intercalant números de circ, equilibrisme, «animals» i pallassos, sense pronunciar cap paraula. No és un espectacle al 100% de circ, tampoc és un […]

Una bona proposta de teatre de gest i mímica. Al llarg de la representació només sentirem algunes paraules en un rus que tampoc ho és, però és evident que no calen les paraules per entendre el que ens expliquen. Amb una gestualitat molt marcada i una mímica que beu de les fonts de Charles Chaplin o Jacques Tati, provoquen una serie de situacions que ens fan riure i passar una bona estona. És la primera proposta escènica de la Companyia Voltäla, que està integrada per Jordi Font, especialista en teatre físic i visual; Toni Guillemat, que prové del teatre de text; Alba Macfalane i Helena Torres, les dues graduades en escenografia. La interpretació dels dos actors és molt bona. Interpreten […]