Miquel Gascon Baz

Aquesta proposta escènica ens ha agradat i molt i s’ha convertit en una altra «cinc cargols» del nostre particular rànquing.Sergi Belbel ha fet l’adaptació del text de Friedrich von Schiller, reduint a dues les cinc hores de durada original i en set els dinou personatges que hi apareixien. En aquesta versió només Àlex Casanovas torna a interpretar un paper, aquest cop el del comte de Leicester en tant que el 1990 també al Teatre Lliure, era el jove Mortimer. La potent escena del enfrontament de les reines als jardins del Castell de Fotheringay, potent a la obra original, adquireix en aquesta proposta una força que ens arrosega. Dues maneres d’entendre el món, dues religions i dues actituds davant la vida, […]

M’havia fet unes grans expectatives amb aquesta producció del TNC, a partir de la roda de premsa a la qual vaig poder assistir fa uns dies i a vegades això fa que a l’hora de veure-la representada a l’escenari et pugui arribar a decebre; en aquest cas, aquesta premissa no es va complir gens, perquè literalment em va fascinar absolutament tot, especialment el text de Pau Miró, la seva direcció, l’escenografia espectacular de Max Glaenzel i les excel·lents interpretacions dels set actors. VICTÒRIA, és una història de por, d’amor i de corrupció situada als anys 50. El que valoro més de tot és el text, escrit especialment ara per Pau Miró, en rebre l’encàrrec del director del TNC Xavier Albertí […]

Aquest dijous passat vam assistir a l’estrena del segon espectacle que dins del cicle de Teatre Gestual i amb el nom de YO GESTO ha programat la Sala Fènix durant cinc setmanes. Es tracta d’un tipus de teatre gestual i de Clown, combinat amb teatre físic. Malgrat que el Clown no és un tipus de treball que ens apassioni massa, hem de dir que en aquesta ocasió ens han agradat molt especialment l’expressivitat gestual d’ambos actors que ens transmeten els sentiments contradictoris que els envaeixen. Aconsegueixen transmetre tot un batibull de sentiments únicament amb els seus moviments i la seva gestualitat. Expressions de sorpresa, de dolor, de tristesa, d’alegria … molt i molt reeixides connectant amb l’espectador que se sorprèn, […]

Em fa especial il·lusió començar a escriure aquesta entrada al Blog, perquè es tracta de la nostra valoració número 175 que fem aquesta temporada, exactament el nombre d’espectacles d’Arts Escèniques que hem pogut veure des del passat mes de setembre. Em fa també il·lusió, perquè ha correspost a una proposta arriscada de l’Antic Teatre, que de ben segur, amb el poc temps que el coneixem ha aconseguit obrir-nos una porta a una mena de Teatre alternatiu al que no estàvem massa acostumats i que està canviant la nostra manera de viure el Teatre. CARRETERA N-340 es tracta d’una mena de fusió entre una performance i una narració amb dramatúrgia teatral. La companyia Colectivo-340, és resident de El Graner, centre de […]

Diumenge passat vàrem tornar a fer «doblet» i en aquesta segona sessió, vam poder veure la primera de les propostes del cicle de Teatre Imatge, sota el nom de YO GESTO, que per segon any consecutiu organitza la Sala Fènix. Un espectacle que parla de la vellesa recollint poemes de diferents autors que tracti sobre el tema. Aquesta peça vol ser un viatge poètic i oníric que parli sobre la vellesa i el sentit de la vida. Ens vol mostrar la vellesa com una etapa de la vida que cal enfrontar sense angoixa. Una sola actriu a l’escenari, però no es tracta d’un monòleg, ja que la Núria Rocamora interpreta tres papers transformant el seu cos i la seva veu […]