Miquel Gascon Baz

Aquesta versió de Sixto Paz, sobre la peculiar biografia de l’escriptor francès Romain Gary, va ser estrenada a Temporada Alta. Una ficció nascuda de fets i persones reals. L’obra, escrita per Jan Vilanova, està dirigida per Pau Roca. L’escriptor lituà d’origen jueu Romain Gary (1914-1980) va crear un dels majors fraus de la literatura francesa: Émile Ajar. Ell es troba en plena maduresa intel·lectual, és un escriptor consagrat que ha guanyat el premi Goncourt però està fart que les seves obres es rebin amb una certa indiferència. Decideix crear un pseudònim per continuar publicant i es manté inicialment a l’ombra, és un misteri per tots i es comença a dubtar que sigui real. Gary convenç el seu nebot, Paul Pavlowitch, […]

Un text de Roland Schimmelpfennig, autor de qui ja havíem vist «EL DRAC D’OR» ara fa tres anys i que a nosaltres ens va agradar molt, però que va generar opinions controvertides. Creiem que amb aquesta proposta de «LA PEGGY PICKIT VEU LA CARA DE DÉU» passarà exactament el mateix. En la línia d’aquest dramaturg alemany, l’obra està estructurada com un collage amb moments totalment surrealistes. Un autor que no ens deixa actuar només com a espectadors, sinó que ens implica en la seva història, amb els actors que s’adrecen directament a nosaltres des del moment zero de la representació. Aquesta obra va ser estrenada al Deutsches Theater de Berlín en 2010. Ara arriba a El Maldà en una traducció […]

Es tracta d’una òpera mecanitzada creada i dirigida per Roland Olbeter, col·laborador habitual de La Fura dels Baus i de Marcel·lí Antúnez, pel que ha dissenyat tota mena de sorprenents instal·lacions sonores i mecàniques. Una instal·lació espectacular en la que no veiem cap persona física al llarg de tota la representació i on tot funciona mecànicament a partir d’un sofisticat sistema de programes informàtics, que fan moure una sèrie de titelles combinades amb audiovisuals amb aparença tridimensional, que acompanyen a la música i les veus d’una òpera contemporània en català, que vol ser una entrada d’aquest gènere per a la gent jove. El text original de «Els viatges de Gulliver» està escrita fa més de 300 anys per l’escriptor i […]

ANARCHY és un experiment entre el caos i l’ordre, una performance on el públic forma part i intervé en l’acció. El públic té la paraula, té el soroll i té el silenci. L’espectacle és i depèn de Semolina a la qual només entrar a la sala, ho fem pels camerinos i l’escenari, trobem estirada a terra, amb les cames obertes i el tronc, els braços i la cara tocant el terra. Una flexibilitat inversemblant. A les grades guitarres elèctriques blanques i amplificadors que ens indiquen clarament on hem de seure. Abans que la Semolina comenci a parlar, abans que comenci l’espectacle, comença l’anarquia a les grades on tots comencem a esquinçar les guitarres obtenint tota mena de sorolls. En la […]

STILL LIFE la trobem més rodona que l’anterior proposta, perquè a banda de la gran plasticitat té un argument més seriós i colpidor i a més a més, segons la nostra opinió fa arribar el seu missatge als espectadors amb molta més claredat. El discurs arriba als espectadors, des de l’inici de la representació, perquè els 5 actors trenquen la quarta paret des d’abans de pujar a l’escenari. Continua tenint una gran força les imatges espectaculars i plàstiques de la seva proposta, però aquesta vegada no utilitzen vocabulari barroer, potser perquè de l’anterior espectacle ja han passat 10 anys i s’han adonat que la provocació que intenten donar als seus espectacles no arriba ja als espectadors per aquesta via. Tornen […]