Miquel Gascon Baz

Únicament dues funcions han permès gaudir d’aquesta proposta de la companyia francesa les Hommes Approximatifs. A la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, hem pogut veure aquesta peça coral amb una superba escenografia i una extraordinària posada en escena. Caroline Guiela Nguyen (Niza 1981) és una de les directores i dramaturgues franceses de més renom d’ençà que va crear la companyia de les Hommes l’any 2009. Filla de mare vietnamita exiliada a França, la va acompanyar a la ciutat d’Ho Chi Minh quan va acabar la prohibició de tornar als ciutadans vietnamites. SAIGON és una història que bascula entre dues èpoques i dos països distanciats geogràficament amb un nexe comú, el restaurant de Marie-Antoinette. El restaurant es diu Saigon. Un […]

Diumenge a la tarda vam gaudir de valent amb “EL PERCEBEIRO y otros relatos sobre el no me voy a caer” que David Menéndez presenta al Teatre La Gleva. Una obra que parla de la vulnerabilitat de l’ésser humà, un projecte personal de David Menéndez al voltant de la filosofia del “no em cauré”. Una obra que parla de la resistència que oferim per no caure ni física ni espiritualment, un pensament contracultural que s’oposa a la llei de la gravetat. Un monòleg sobre aquesta filosofia, que estudia la capacitat de l’ésser humà de resistir a la seva caiguda. Una busca constant de les maneres possibles per mantenir-se en peu, costi el que costi. Una proposta que comença parlant dels […]

Aquest és el segon espectacle que veiem de la Companyia POT Teatre de Femarec (formada per un grup de persones amb discapacitat intel·lectual), i com en l’espectacle que vàrem veure fa uns 6 mesos (AQUÍ NO PAGA NI DEU, El Musical), tornem a valorar-la també de forma especial, amb la màxima puntuació cargolaire, perquè mereixen el nostre reconeixement per l’enorme esforç de tot l’equip que ha aixecat el projecte. FEMAREC va ser pionera en apostar per una companyia de teatre íntegrament composta per persones amb discapacitat, amb la voluntat de normalitzar l’accés d’aquest col·lectiu a espais de cultura i creació. Amb el pas dels anys han aconseguit conformar un grup estable d’actors i actrius que han après l’ofici i que […]

Potser el més destacable a priori és que es tracta d’una recuperació del mateix muntatge original i amb el mateix repartiment: David Vert, Sandra Monclús, Nora Navas, Albert Triola (que en 2004 va substituir al desaparegut Quim Dalmau), Jordi Rico, Carme Poll, Nuria Legarda i Antònia Jaume. Per Javier Daulte (Buenos Aires 1963), autor i director de la peça, ha estat molt interessant poder fer-ho:“Fue escrito a pie de escenario para ellos y el pequeño fenómeno que supuso esta obra hace 15 años justifica que la hayamos querido volver a hacer”. Traduïda per Toni Casares va ser una producció de la Sala Beckett que es va estrenar el novembre de 2003 al Festival Temporada Alta, fent desprès temporada al Teatre […]

Després del petit tastet de l’espectacle que ens havien ofert a la roda de premsa del passat 19 de novembre, no vam dubtar a comprar entrades per l’únic dia possible, ahir dia 3 de desembre. La sala del Teatre Onyric plena a vessar de familiars i amics dels participants en ÀNTEROS. CANÇONS D’UN FINAL, un espectacle creat per la jove actriu i compositora Núria Llausí, que en format de concert dramatitzat, ha combinat música i teatre, i que ha estat capaç d’emocionar-nos. Amb aquest espectacle presenta el seu primer disc. Concebut com un song single, grup de cançons dissenyades per a ser executades per separat, però formant una sola entitat, l’espectacle ha estat dirigit per Xavier Casan. Han estat 12 […]