Miquel Gascon Baz

Agnés Mateus tornava a presentar un espectacle després de l’èxit assolit amb Hostiando a M. en 2015. Sense pèls a la llengua presenta un monòleg crític amb la nostra societat, ens posa davant nostre infinitat de temes que deixa anar sense respirar i quasi sense temps a què arribi a les nostres consciències. Una posada en escena extenuant on ella va deixant anar les seves crítiques, amb algunes hi estem absolutament d’acord, amb d’altres no tant, però en tot cas hem de reconèixer la seva gosadia de dir les coses que pensa i manifestar la seva rabia davant la passivitat de la societat. Les dones no «perdem» la vida, a les dones ens assassinen. Comencem a dir les coses pel seu nom. Un […]

És una peça de dansa ??? Això és el que diu el programa de mà del Festival. Quan intentem entrar a la Sala ens donen a cada un de nosaltres un petit palet de fusta i ens diuen que el guardem per fer complir els nostres desitjos; ens diuen que sortim al carrer i davant la porta d’Amics de les Arts ens tenen 10 minuts en silenci a peu dret…. ens diuen que en silenci «meditem» i que pensem un parell de desitjos, un de personal i un de col·lectiu per intentar que es compleixi com més aviat millor. Les instruccions que ens han donat per avançat és que després de la plantada, seguim a la persona que es posi en moviment i així ho fem; ens porta […]

Una aproximació al tabú de la mort amb una dotzena de «taüts cabareters» que componen la instal·lació. Una acció-performance amb música en directe i presentada de manera interactiva i on cada espectador experimenta en primera persona amb cada taüt. Kiku Mistu proposa un acte de reconciliació amb la vida a través d’aquests dotze taüts redissenyats i transformats en objectes quotidians. El temps, la vanitat, la culpa, l’atzar, l’amor, l’hedonisme i el carpe diem són alguns dels motius temàtics que acompanyen el recorregut. Un espectacle que en bona manera poden participar els espectadors, quan es permet escollir alguns del «fèretres» per tastar algunes experiències, com per exemple «viure» en persona el traspàs de la vida a la mort d’una manera festiva (entrant en […]

Tres robots humanoides Nao són els protagonistes de la representació. Un projecte de la Universitat Pompeu Fabra i amb un guió format per obres guanyadores d’un concurs de Ràdio 3 i peces del màster universitari d’Arts Digitals de la UPF. L’objectiu d’aquesta proposta és acostar la robòtica al gran públic. En entrar a la Sala veiem tres robots petits que de moment estan aturats en espera que comenci l’espectacle; Beatriz i Martí ens expliquen el treball que han realitzat per poder realitzar aquest apropament de la robòtica al Teatre, ens expliquen totes les articulacions que posseeixen els robots i la feinada informàtica i de treball de so, que els ha representat per poder portar a terme aquest projecte. Els espectadors veurem diverses peces curtes, on els mateixos […]

Una nova producció del Théatre de l’Archipiel i Nao Albet i Marcel Borràs que ara estrenen al Festival TNT. L’espectacle original va ser presentat en Temporada Alta en 2014 i al Festival Grec 2015, i ara ha tornat renovat després de la residència al Teatre de Perpinyà. En un primer moment veiem un grup de skaters que van creant una sèrie de figures estàtiques que prenen moviment i ens recorden una tarda qualsevol a la plaça del MACBA. Dos personatges anacrònicament vestits irrompen a l’escenari, són dos filòsofs que ens expliquen irònicament el seu pas per la universitat. … I de cop irrompen un grup de patinadors de Terrassa que vénen a compartir escenari amb els actors. Amb ells han compartit una sèrie de tallers participatius per integrar-los a l’espectacle. Amb una […]