Una aproximació al tabú de la mort amb una dotzena de «taüts cabareters» que componen la instal·lació. Una acció-performance amb música en directe i presentada de manera interactiva i on cada espectador experimenta en primera persona amb cada taüt.
Kiku Mistu proposa un acte de reconciliació amb la vida a través d’aquests dotze taüts redissenyats i transformats en objectes quotidians. El temps, la vanitat, la culpa, l’atzar, l’amor, l’hedonisme i el carpe diem són alguns dels motius temàtics que acompanyen el recorregut.
Un espectacle que en bona manera poden participar els espectadors, quan es permet escollir alguns del «fèretres» per tastar algunes experiències, com per exemple «viure» en persona el traspàs de la vida a la mort d’una manera festiva (entrant en un taüt per una banda i sortir per l’altra), o prendre una copa de cava i uns bombons al taüt-taula, ficar-se dins d’un taüt-jacuzzi, maquillar-se en un taüt-tocador, viatjar en un petit taüt-cotxe, fer un parell de jugades al taüt-casino….
En aquesta sessió va aparèixer de sobte un dels grans cabareters de Barcelona, el gran Victor Guerrero, que va muntar una festa. Alumnes i actors que s’han format a l’Institut del Teatre participen d’una forma molt activa en el show…. en conec a alguns d’ells personalment i juguem tots plegats, espectadors i actors, de forma desinhibida.
Per donar per acabat l’espectacle, acabem ballant públic i actors entremig dels taüts, en un intent de desmitificar la mort i veure-la com un fet normal, ja que tots arribarem algun dia, vulguem o no.
Per veure l’apunt original, només cal clicar AQUÍ