Miquel Gascon Baz

Per a mi Juan Diego Botto ha estat un descobriment en el món del teatre. Autor d’aquestes cinc històries que parlen de la immigració i l’exili, basades en histories reals i experiències pròpies de l’autor. Interpretació magnifica d’ell mateix i d’Astrid Jones. L’espai del Lliure massa gran i alguna dificultat per escoltar bé als protagonistes. Recomanable 100%, especialment per persones que encara no entenen el que representa emigrar fora de la teva cultura. Espectacle que remou les nostres consciències. LLEGIR MÉS

Ahir dimecres al Teatre Akadèmia vam estar convidats a l’estrena d’aquesta nova proposta, que amb veu de dona, es fa d’una de les obres més representatives de la dramaturga francesa, d’origen rus, Nathalie Sarraute (1900-1999), PER UN SÍ O PER UN NO. Escrita com a radioteatre l’any 1981 és una de les seves poques peces teatrals, curta però intensa, escrita en un sol acte. Aquesta obra s’havia vist a Catalunya diverses vegades, interpretada per Josep Maria Flotats- Juanjo Puigcorbé (Teatre Poliorama 1986), Lluís Soler- Xavier Boada (Sala Muntaner 2013) o la de Lluís Soler – Manel Barceló (Sala Muntaner 2016) que és la versió que nosaltres havíem pogut veure (vegeu aquí la nostra ressenya) . És per això que el […]

LA CLEMENZA DI TITO de Wolfang Amadeus Mozart , òpera en dos actes sota la direcció escènica de David McVicar i la direcció musical de Philippe Auguin. LA CLEMENZA DI TITO, és una història de l’imperi romà, al segle I de la nostra era i ens explica la conjura de Vitellia (Myrtò Papatanasiu), i del seu amant Sesto (Stéphanie d’Oustrac) per assassinar i enderrocar Tito (Paolo Fanale) l’emperador. Un emperador que, un cop coneguda la conxorxa, preferirà mostrar clemència perdonant els conspiradors. McVicar ens presenta una posada en escena d’una sobrietat i foscor «monumentals», tota l’escenografia amb tonalitats grises i el vestuari negre que anacrònicament no correspon a l’època que representa. Tan sols l’emperador i Servilia (Anne-Catherine Gillet) la germana […]

Dissabte vam poder veure la segona proposta del díptic Greta & Friday, que segons va comentar el director artístic del teatre Escenari Joan Brossa, Marc Chornet (podeu veure aquí l’entrada de la roda de premsa), es va plantejar amb dues finalitats, d’una banda trobar en els dos autors «l’herència de Brossa» capaços de crear estètiques arriscades, i per l’altra, abordar des de la teatralitat el fenomen activista dels joves en un moviment global i compromès com és el Fridays for future liderat per la jove Greta Thunberg. El passat dia 24 de gener vam veure la primera de les propostes “Amor pur” obra escrita per Albert Mestres basada en dos personatges que es coneixen i s’enamoren durant la seva adolescència. […]

És ben bé allò de les expectatives generades el que, de vegades, no fa possible gaudir del tot el que veus. És el que ens ha passat amb aquesta proposta VESPRES DE LA BEATA VERGE que no havíem pogut veure anteriorment i que esperàvem amb moltes ganes. Dimecres dia 19 era nit d’estrena a l’Escenari Joan Brossa. Un text d’Antonio Tarantino que forma part dels “Quatre actes profans” juntament amb “Stabat Mater” (que hem vist recentment a La Gleva), “La Passió segons Joan” i “Lluentons”. Basada en un fet real que el mateix Tarantino va viure de prop, un noi del seu edifici que es prostituïa transvestit va ser rebutjat pels seus pares i va marxar de casa. Poc després […]