Miquel Gascon Baz

Dimarts al vespre ens vam apropar a l’Antic Teatre per tal de veure una proposta que és el resultat d’un treball d’investigació de tres directores (una basca, una catalana i una italiana). La idea original, textos i dramatúrgia són de Rakel Ezpeleta que també ho interpreta. Erebeste es crea entre Barcelona i Gasteiz. Erbeste és una dona amb vocació d’artista que ens explica tots els seus esforços per trobar el lloc que creu que li correspon. En moviment continu, anant d’un lloc a l’altre amb la seva maleta i les seves il·lusions. Disposada a fer el que calgui perquè li donin una feina en el món de l’espectacle. Una proposta arriscada amb una acurada posada en escena. Rakel és posseïdora […]

Gairebé dues setmanes després d’assistir a la roda de premsa, on es va presentar aquesta producció, els voltaires ens apropem de nou al TNC per poder-la gaudir; 13 actors i 1 actriu omplen la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya amb el text d’Arthur Schnitzler de la mà de Xavier Albertí. Un institut mèdic i el món polític interaccionen de tal forma que les decisions que es prenen en un afecten les decisions de l’altre. Una gran urna de vidre presideix un escenari blanc i asèptic on passem de l’hospital a casa del professor o al despatx del ministre tan sols amb algun canvi de la taula i les cadires. El fum que de mica en mica omplirà l’urna […]

Un concert de Teatre Musical protagonitzat per en Joan Vázquez, que ha dedicat al gran compositor estatunidenc Stephen Sondheim, considerat com l’artista més gran i potser més conegut del teatre musical americà Aquest és un concert intimista, amb el públic repartit en quatre grades al seu voltant, en el que Joan interpreta tocant ell mateix al piano i amb la seva magnífica veu, les cançons que va desgranant a poc a poc… i ho fa d’una manera simpàtica i força pedagògica, explicant-nos anècdotes de cada una d’elles i sovint resumint-nos el significat de les lletres de les cançons. Joan Vàzquez, va interpretar temes molt coneguts del compositor, però potser el moment més màgic de la nit, va ser quan va […]

En aquesta obra Pinter dóna la paraula als botxins i deixa a les seves víctimes en un inquietant fora de joc: ni les veiem ni les sentim, només Lamb, empleat servil, és la víctima idònia que lligarà els dos mons. El món que ens presenta Pinter és extrapolable a qualsevol lloc o espai o país on les persones han deixat de ser-ho, han perdut la seva identitat i s’han convertit en números manegats per aquells que ostenten el poder. L’escenografia ens presenta una plataforma circular amb una escala de cargol que separa els diferents espais (despatx del director, sala d’oci o sala de “tortures”) segons gira el mecanisme. Aquests canvis d’escena queden una mica alentits amb uns fosos en negre […]

Aquesta adaptació de la coneguda obra de Lope de Vega, Fuenteovejuna, ha estat obra d’Anna Maria Ricart, periodista que treballant a Catalunya Radio va decidir iniciar els seus estudis a l’Institut del Teatre i el 2013 va decidir donar el cop de porta al periodisme per dedicar-se de ple a la seva passió de dramaturga. Amb aquesta adaptació va guanyar el Premi Max 2015 a la Millor Adaptació Teatral. L’obra barreja el llenguatge i els versos de Lope de Vega amb el llenguatge actual. Es combinen, per exemple, amb la detallada observació del casament de Laurencia i Frondoso des de l’aplicació informàtica de Google Earth, i amb la convocatòria a la revolta des de les xarxes socials amb el #comendador. […]