Laura Vilar

Els Brugarol ens mostra damunt l’escenari el trasbals que suposa un canvi de patrons. Què passaria si el teu fill/filla es planteja invertir els cognoms i posar el de la mare al davant? Una pregunta que pressuposa una resposta favorable en els moments actuals que vivim on el feminisme va prenent el seu lloc però difícil d’ entendre per molts encara, sobretot per a les generacions avant-passades que han normalitzat aquests signes patriarcals durant anys… I és que la pregunta amaga d’altres intencions. I la resposta també. En el fons no els agrada que els desbanquin ( doncs aquest és el sentiment major) Els Brugarol, mes enllà de la comèdia entretinguda que pot semblar, amaga molt més, es una crítica […]

Dos únics personatges que interactuen damunt l’escenari els gairebé 75 minuts que dura la funció em mereix un gran respecte. La Huella és l’adaptació de l’ obra creada pel dramaturg Anthony Schaffers que es va representar per primer cop el 1970. Posteriornent se n’ han fet adaptacions al cinema obtenint fins a 4 nominacions als oscars. Ara ens arriba aquesta proposta teatral de la mà d’ @albert.pueyo i @fonsmarta amb @edgarmoreno_actor i @jaumeorta ( en el paper d’en Milo) L’obra arranca amb ritme ronser. És ben entrada l’obra que pren la força que anyoro al cap primer. La trama és agosarada, fins i tot un pèl esperpéntica, on un escriptor anglès de reconeguda fama, cita l’amant de la seva dona […]

El relleu generacional és quelcom del que prenem consciència a mesura que passen els anys. Però aquesta evidència no es fa palès en tothom de la mateixa manera. Així doncs, en Els nostres fills, es planteja el dilema de trobar on és la línia divisòria en que passem de ser els relleus a ser els rellevats i de la responsabilitat que comporta aquesta transició. En els personatges de l’obra hi trobem representada aquesta dualitat de sentiments: La negació vers l’evidència i finalment l’acceptació. Fent un paral·lelisme dels darrers esdeveniments que ens assolen i ens preocupen a nivell global, l’obra posa de relleu els grans problemes col·lectius com el canvi climàtic a partir d’un entorn quotidià i familiar que ens obre […]

Amor³ Shakespeare al cap Uns sonets en veu en off a les fosques… així comença la funció. Tres personatges que es nodreixen d’un mateix «jo» es debatràn en un duel a mort patint un estira-i-arronsa de dubtes sobre l’amor. El raonament, la idealització i la obsessió seràn els tres fils conductors de l’obra. L’escenografia senzilla i recargolada alhora ens aboca a un interior entapissat de cables que faràn d’enllaç amb l’ exterior de la mateixa manera que les noves tecnologies ens conecten amb la realitat que ens envolta. L’adaptació de l’obra de Shakespeare ( to be or not to be) està ben trobada. Els personatges ens faràn davallar de l’un a l’altre com els pensaments divaguen per la ment de […]