Laura Vilar

El relleu generacional és quelcom del que prenem consciència a mesura que passen els anys. Però aquesta evidència no es fa palès en tothom de la mateixa manera. Així doncs, en Els nostres fills, es planteja el dilema de trobar on és la línia divisòria en que passem de ser els relleus a ser els rellevats i de la responsabilitat que comporta aquesta transició. En els personatges de l’obra hi trobem representada aquesta dualitat de sentiments: La negació vers l’evidència i finalment l’acceptació. Fent un paral·lelisme dels darrers esdeveniments que ens assolen i ens preocupen a nivell global, l’obra posa de relleu els grans problemes col·lectius com el canvi climàtic a partir d’un entorn quotidià i familiar que ens obre […]

Amor³ Shakespeare al cap Uns sonets en veu en off a les fosques… així comença la funció. Tres personatges que es nodreixen d’un mateix «jo» es debatràn en un duel a mort patint un estira-i-arronsa de dubtes sobre l’amor. El raonament, la idealització i la obsessió seràn els tres fils conductors de l’obra. L’escenografia senzilla i recargolada alhora ens aboca a un interior entapissat de cables que faràn d’enllaç amb l’ exterior de la mateixa manera que les noves tecnologies ens conecten amb la realitat que ens envolta. L’adaptació de l’obra de Shakespeare ( to be or not to be) està ben trobada. Els personatges ens faràn davallar de l’un a l’altre com els pensaments divaguen per la ment de […]