Els Brugarol ens mostra damunt l’escenari el trasbals que suposa un canvi de patrons.
Què passaria si el teu fill/filla es planteja invertir els cognoms i posar el de la mare al davant? Una pregunta que pressuposa una resposta favorable en els moments actuals que vivim on el feminisme va prenent el seu lloc però difícil d’ entendre per molts encara, sobretot per a les generacions avant-passades que han normalitzat aquests signes patriarcals durant anys…
I és que la pregunta amaga d’altres intencions. I la resposta també. En el fons no els agrada que els desbanquin ( doncs aquest és el sentiment major)
Els Brugarol, mes enllà de la comèdia entretinguda que pot semblar, amaga molt més, es una crítica a la societat patriarcal, als prejudicis i a la hipocresia de la burgesia catalana que sota una aparença progressista accepta el feminisme sempre que no els toqui d’a prop.
La obra també és tota una al·legoria de la manipulació…
quan l’ Anna es planteja intercanviar els seus cognoms, el pare comença a maquinar la manera que se’n desdigui oferint una oportunitat única al seu gendre de dirigir l’ empresa familiar qui alhora haurà de convèncer la seva xicota a desdir-se’n per tal de poder acceptar la proposta.
Així doncs assistim a la representació de la manipulació en estat pur, on tots els arguments antisistema del gendre s’esfumaran quan ell mateix ha de convèncer l’ Anna perquè no es canviï els cognoms.
Ella només li posarà una condició però. Voleu saber quina és?
Doncs haureu d’anar a veure l’espectacle😊. A banda del rerefons prou seriós, el riure està assegurat.
La obra, segons el seu autor, es crea a partir d’una anècdota personal i ens presenta una història ben filada de cap a peus.
La interpretació dels actors és d’una naturalitat brutal, en destaco la d’en Ramon Madaula en el seu personatge doble d’ Antoni Brugarol, cap d’una de les sagas familiars mes conegudes de Sabadell. I la d’en Jaume Madaula, el gendre ( i nebot en la vida real) que apunta maneres.
Els diàlegs amens de fina ironia estan molt estudiats, diria que mesurats escrupolosament.
L’escena final és el colofó de la obra quan l’ Antoni surt d’escena deixant l’ Anna i el gendre parlant amb el seu fill per videoconferència…
Per què marxa d’escena l’ avi en aquest punt i final tan crucial?
Per mi el missatge és clar… i és que els prejudicis no tenen edat.