Josep Maria Ribaudí i Martí

Aquesta és una peça molt especial, en el sentit que en principi no saps per on agafar-la perquè res és «normal» i et preguntes «però que fot aquesta gent»?, però a mida que l’obra avança i comences a entrar-hi t’adones… t’adones de moltes coses, entre elles que hi famílies en que tots són uns pringats i que veure’s obligat a emigrar és una merda. La direcció de pere Puig és molt bona, i no ha de ser fàcil entendre la peça per tirar-la endavant. Jo la vaig verue fa més o menys un any i espero que la facin igual, sense canvis perquè ja estava molt i molt bé. Crítica completa » http://bit.ly/1BynaNe

Perquè Lavaudant ha anat molt fort amb l’obra de Miller que «de natural» ja va roent de nassos. M’ha agradat molt la conversió de l’advocat Alfieri en un corifeu grec, sempre present a l’escenari. Penso que la direcció ha estat molt encertada i els actors han estat molt bé, cadascú al seu lloc. Al final un canvi que no ha afectat per a res en la marxa de la peça. Crítica completa » http://bit.ly/23NMh0f

Sí, molt bé per a en Pere Riera que ha sabut bastir una obra interessant i intel·ligent de teatre dins el teatre. Aquest xicot a més d’escriure bé i tenir idees, té molt ofici i el sap utilitzar i dosificar amb saviesa, com les pindoletes de homeopatia. Per això li surten les peces rodones i que encanten a una grandíssima part del públic. Allò que en diuen èxit de públic i de crítica, que es veu que és personal que camina per viaranys separats i que de vegades, Oh Déu, coincideixen. Doncs com diuen en castellà: «que bien», perquè conya apart, és el tipus de dramaturg que fent qualitat atrau públic; no tothom aguanta Beckett. Crítica completa » http://bit.ly/1KINl9T

Sí, i realment no ho és gens, perquè aquesta barreja de circ, dansa, acrobàcia, espectacle amb animals, clown, música… em deixo res? és realment difícil de compaginar. Si a tot això hi afegim poètica a gran nivell, entrem en un món oníric que ens esponja l’ànima (i això no és gens fàcil). Baró d’Evel, aquesta companyia franco-catalana ho ha brodat. Tan de bó s’hi estigués més dies a la Plaça de Margarida Xirgu, perquè la cua de gent que s’ha quedat al carrer fa feredat. Hostitu, és que són molt bons. http://bit.ly/1Ruq1E2

En doble sentit perquè és una obra en clau de conya i està de conya. Esbojarrada, desenfadada i fins tot desmarxada, però dirigida amb precisió perquè no s’esbotzi per les costures (no sé si m’acabo d’embolicar). La peça passa als llimbs, que jo em pensava que havien fet suspensió de pagaments, però es veu que no, que encara funcionen. A quatre coristes, anys 30, 50, 80 i 90 que van actuar al Club Café Maravillas, els va passar el mateix: els va caure un focus al cap i van estirar la pota. Per això estan ara als llimbs… Si us agrada divertir-vos, aneu-hi. http://bit.ly/22aAzfk