Francesc Esteve i Tomàs

Aquest cop vaig a veure un “Pigmalió” adaptat a dos únics actors que es desdoblaran en tots els personatges de l’obra. La Lloll no presenta aquest personatge (ja ho va fer fa anys amb Dagoll Dagom) però sí que té el repte d’encarregar-se de diferents papers d’aquesta auca que molts tenim al cap. Podem veure com l’obra com una combinació de l’obra escrita de “Pigmalió“, del musical “My fair lady” que tots tenim al cap i del “Pigmalió” que va fer Dagoll Dagom. Un assaig de l’obra que vol fer la Lloll Bertran per recuperar aquest personatge. A més tenim a Manel Barceló com a acompanyant de luxe, que a més d’actuar ens delectarà, sense cap mena de problema, cantant i amb passos de ball. […]

  Vida al mateix carrer és una oda íntima i delicada que Anton Coimbra dedica al seu oncle, una persona amb autisme. Si no vaig errat, fa uns anys vaig veure el principi d’aquest muntatge al Festival Píndoles, era “El Tiet” d’Anton Coimbra. Ara, aquest curt s’ha convertit en una gran obra de teatre. Anton Coimbra ens va transportant en el món del seu oncle, de mica en mica ens va presentant el seu oncle a través d’objectes, música, d’experiències i de fotografies. Petites capses, petits records que ens va ensenyant com és el seu tiet. És teatre de poc text i molt d’objectes, de sensacions. Primer comença per preguntar-nos com seria l’obra de teatre de la nostra vida. Us l’heu preguntat? si és […]

Primer van ser les princeses i ara li toca als prínceps. Fa unes setmanes vaig descobrir No me toques el cuento, i ara arriba al Poliorama la nova proposta amb Ya me has tocado el cuento, una comèdia fresca i gamberra on veurem quatre prínceps desesperats per recuperar les seves vides felices.Si ens posem en context, en la primera obra podem veure com les princeses Disney s’han cansat dels seus prínceps i del final feliç. Resulta que no era un final feliç com sempre ens han volgut vendre.Ara li toca als prínceps!! (no cal veure l’altra obra per entendre aquesta, tot i que la recomano plenament). Els prínceps de Disney els han abandonat. Les seves princeses s’han escapat al món […]

Purificats (Cleansed) és la tercera obra de la desapareguda i famosa dramaturga anglesa Sarah Kane.Vaig poder gaudir de valent amb «Psicosis a les 4.48» i fa poc una nova versió al Festival Lola.Enmig de tanta repressió dos germans bessons, una parella homosexual, un jove esquizofrènic i una dona en un peepshow encarnen diferents formes d’estimar en un centre.La proposta de La Cremosa reivindica l’amor i no tenen cap problema per ensenyar els cossos i deixar a l’espectador en estat de xoc en alguns moments. Podem veure la violència més extrema en el paper del metge i la forma de cuidar els malalts mentals que estan sotmesos a l’hospital. Em sembla que és el personatge que més força té i més […]

Elling és un conte, una faula plena d’animals humans, tendra, divertida ivibrant que ens explica una història de superació personal gràcies a una amistat original i imprevisible. Elling és una comèdia amb un rerefons social molt important. Algunes situacions dels protagonistes ens fan riure, però no som conscients que formen part d’un trastorn mental i una lluita per sortir de les dificultats d’una malaltia i d’una societat que vol que tots siguem ‘normals’. Elling i Kjell es coneixen compartint habitació en un centre psiquiàtrics. Sembla que són pols oposats i totalment diferents. Però els hi donen l’oportunitat de compartir un pis tutelat a la ciutat d’Oslo. Aquí ens trobem com lluiten per a la seva integració en la societat. Amb […]