Francesc Esteve i Tomàs

Aquest cop anem al Teatre Romea a veure no una obra, sino un monòleg on Carlos Hipólito és el gran protagonista. Molt ben acompanyat tant per la música en directa i de les intervencions de Fran García, Manuel Lavandera i Iballa Rodríguez. Ruc, una obra de teatre centrada en aquest animal i que juga , reelabora, explora i entreteixeix textos clàssics, moralitats amb gran perfecció La seva utilització de paraules, textos, cançons i fabules és un treball extraordinari d’Álvaro Tato a l’hora de fer aquesta obra. Elabora un text àgil i divertit. I Carlos Hipólito disfruta i ens fa gaudir de valent.. L’argument de l’obra és molt senzilla: un ruc lligat a una estaca en un camp li conta la […]

Avui torno al Teatre Eòlia a veure la nova proposta dels seus alumnes. Si fa una setmana vaig anar a veure Atzucac ara toca Alícies (viatge al país de les meravelles). El treball de Final de Grau dels seus alumnes a escena.Aquest cop la proposta m’ha agradat més. Un gran muntatge sobre els contes d’Alicia, amb connexió entre tots dos. Una gran direcció d’Aleix Fauro i una dramaturgia de Pablo Ley que s’agraeix. El seu treball ha estat rodó.El fet que tots els actors tinguin el seu moment, tant en el personatge d’Alicia com quasi gran part dels personatges que recordem (conill blanc, el gat de Cheshire, el barreter,…). Una gran decissió a l’hora de presentar el conill blan, el […]

Atzucac amb dramatúrgia de Denise Duncan i direcció de Martí Torras Mayneris. Ens parla de si haguessis de dissenyar el teu propi funeral, què faries? Si poguessis triar com morir, com seria?Un noi decideix guionitzar el seu comiat en un vetllatori. Hi ha mort, sempre. I, no obstant això, ens angoixa. Hi ha morts plausibles i hi ha tsunamis i incendis i guerres. Sempre hi ha guerres. I mentrestant… Sí, ens angoixa pensar en l’únic que és segur a la vida: que totes morirem.La mort ha estat sempre un tema tabú. I parlar sobre la mort i sobre la planificació del propi funeral de forma anticipada, és un tema que no és fàcil parlar-ne. Però que us semblaria poder definir […]

Assisteixo a veure aquest tribut a la reina del soul Tina Turner. La creadora d’èxits com ‘Simply the Best’, ‘Private Dancer’ o ‘Proud Mary’. Ho fa amb música en directe i amb un ballarins com podriem veure en un concert seu. Justine Riddoch es posa en la pell, la perruca, els talons i la veu de Tina Turner en l’espectacle Totally Tina al Teatre Apolo. Un tribut a la reina del soul i del R&B en tota regla. Les noves generacions no han aconseguit arrabassar-li el seu títol de Reina del Rock. Sobre l’escenari era pura energia i els seus concerts, una explosió de dinamita. Ara els seus fans tenen l’oportunitat de veure-la de nou sobre els escenaris amb Typically […]

Aquests dies he anat al Teatre Goya a veure “El favor” una comèdia de Susanna Garachana que ens situa en el saló de la casa d’en Cesc. Ha quedat amb els seus millors amics per demanar-los un “petit” favor. Un text irònic, amb molta conya i que planteja, en una comèdia que podria semblar corrent, moltes reflexions sobre l’amistat. El dia que vaig assistir van fer un col·loqui, però per l’horari dels trens em va ser impossible quedar-me com faig altres vegades. Una comèdia sobre l’amistat i fins a quin punt demanar un favor et fa plantejar l’amistat, la família i la confiança amb el teu cercle més íntim. Hi ha una gran complicitat entre els quatre actors, i es […]