Dera Gé

Tooooots robem! Això ho tenim clar i ells també ho tenen molt clar. Ara bé, perquè hi ha lladres admirats i d’altres despreciats socialment? La corrupció és TAL embolic que en pots treure una comèdia/paròdia només parlant de les ments enrevessades dels cobejosos, i de tots els costats!! Un text magnificament ben defensat per uns actors esplèndids. La funció no perd el ritme (només en alguna escena, que allarga la funció i sobretot la última que no m’ha quedat clara la finalitat), i et rius constantment de lo fort i real que és, de lo petits que som, de com ens deixem enredar, de lo vulnerables que som davant d’aquesta impunitat absoluta. Molt recomanable si vols passar una molt bona […]

L’Andrea i la Lisa son unes feres de l’escenari. Si amb «La resta de les coses» ja ens van demostrar que son unes bèsties, aquesta vegada no es queden curtes i ens proposen una representació d’un procés de creació propi en el que ens conviden a ser testimonis de la seva relació d’amigues des de ben petites i com ha anat evolucionant la seva relació fins ara i ens plantegen una primera pregunta: què és el teatre físic? I des d’aquest procés de creació ens ho enssenyen i ens ho expliquen, sempre des de l’humor que és constant. És dança, teatre, clown, un mix de tot junt? Què és? I després, entre introspeccions, converses pendents, algún retret light, somnis, objectius […]

Tema interessant i actual però diàlegs molt previsibles, amb tòpics de gènere i de tecnologia ja una mica desfassats. No hi ha gaire aportació o reflexió o gir que et sorprengui. En quant a posada en escena, atrevit i original, amb moments molt espectaculars però que no m’acaben d’encaixar amb l’obra, no vaig veure la relació que hi ha entre la mega estrcutura i el text. Poc aprofitat en general. Em va donar la sensació que es va començar primer per la taulada… En quant als intèrprets, tan Marta Torné com Enric Cambray fan bona feina, excepte a moments l’excés de veu doblatge i cantarelles que personalment em fa sortir de la història, doncs no sempre és creïble. En resum, […]

Una proposta totalment inesperada, que no sé definir si és teatre, cinema o experiment, en el que som testimonis durant dues hores d’una cita a «cegues», en la que les dues persones es veuen per primera vegada. És una proposta atrevida, fora del comú, amb un actor diferent a cada funció que no sap el que li espera, que pot encaixar més o menys segons el tipus de públic, doncs no és una obra de teatre clàssic. Destaco la feina de la Candela, amb una escolta impacable, adaptant-se a la improvisació sense perdre en cap moment el focus de que ella és Ifigènia i que porta tres mil anys dormint, tot i que ho ha vist tot mentres dormia. Es […]

Oriol Pla. ORIOL PLA. No cal dir molt més. Ell és tot el que es planteja ser, i a GOLA ens demostra la gran habilitat física i vocal que té. Un actor que literal es descontrola, deixa la pell, s’ennuega, arriba al límit de les seves capacitats amb una concentració admirable, per explicar-nos com funciona el capitalisme i en quin tipus de societat de consum ens hem convertit: asquerosa, cobejosa, pretenciosa…. i et queda molt clar. Tan clar que hi ha moments ens els que potser haguessis preferit no seure a primera fila, doncs potser acabes tu també esquitxat per tot aquest discurs. Un text de 10 que només algú com ell pot portar-lo als escenaris amb aquesta proposta. L’acompanya […]