David Elfa Novoa

El teatre dins del teatre ha donat molt de joc en els escenaris i en les diferents arts i és molt estrany la temporada que no tenim cap obra al respecte. Aquest cop li ha tocat el torn a les T de teatre, les quals s’han aliat amb Ciro Zorzoli per representar una peça que respira aires d’experimentalitat. En aquest sentit, podem dir que no es tracta d’un espectacle convencional, però aquest sí que respira l’essència de la companyia, recordant a l’atmosfera que transmetien les seves primeres obres en les que representaven esquetxos, tot i que aquest no seria el cas. Així, ens trobem sobre l’escenari a una companyia d’actors que presenten al públic una sessió de pràctiques actorals per […]

Per als aficionats al teatre sempre és un plaer poder gaudir d’obres d’altres països i, any rere any, el Festival Grec ens ho possibilita amb sobretitulació al nostre idioma. D’aquesta manera, podem gaudir i aprendre gràcies a altres visions, cultures i formes de fer teatre que complementen a la nostra i que, paradoxalment, ens ajuda a entendre-la millor. En aquesta ocasió, tenim l’oportunitat de veure una obra de Kamerni Teatar 55, una companyia procedent de Sarajevo que durant la guerra dels Balcans no va aturar les representacions, actuant enmig de les bombres i la barbàrie. Sens dubte, això és estimar al teatre i, sobretot, creure en ell i ser conscient del seu paper dins la societat, malgrat que avui en dia […]

Arriba el mes de Juliol i un cop més el Teatre Grec obre les seves portes a les arts escèniques per gaudir de les nits d’estiu a l’aire lliure. En aquesta edició, el festival d’estiu ha apostat fort novament per la dansa i ha confiat en La Veronal per escenificar a través d’aquesta disciplina les entranyes del mal. Es tracta d’una proposta que respira elegància per totes bandes, la qual es percep d’entrada a través d’una escenografia molt cuidada, un vestuari ben trobat i una il·luminació poderosa. En aquest sentit, hi ha un gran treball visual al darrera, en el que destaca una gran habilitat per crear espais carregats de bellesa i capaços d’evocar sensacions a través dels colors, els materials, les […]

En un to carinyós, s’acostuma a dir que els nens són els reis de la casa, la qual cosa amb el temps ha passat de ser una metàfora innocent i dolça a una realitat literal. Sens dubte, es tracta d’una idea molt interessant per reflexionar, sent exposada amb encert per Els Joglars, els quals ofereixen una serie de temes i situacions amb les que l’espectador pot extreure les seves pròpies conclussions. En aquest sentit, l’obra no vol alliçonar a ningú, sinó que vol ser un retrat de la societat envers l’educació del nens, presentada a través del segell característic de la companyia. Així, ens trobem amb un humor portat a l’extrem, però alhora molt intel·ligent i ple de personalitat, tot i que certament no pel gust de tots. L’espectacle […]

El cartell d’aquesta obra és una mostra prou significativa del tipus d’espectacle que gaudirem si ens apropem al Romea, tot reflectint el tipus de personatges i d’humor presents, els quals constitueixen la seva pròpia essència. De fet, la idea de partida de l’obra és prou atractiva i potent com per desenvolupar una història amb contingut, però malauradament, aquesta acaba sent víctima dels seus propis encerts i de les seves característiques identitàries. Així, només entrar a la sala, ens trobem amb un escenari minimalista que sembla estar a mig construir i en el que s’observen les entranyes de l’escenari. En aquest sentit, partint d’un pressupost ajustat, s’aconsegueix una escenografia atractiva, funcional i visual, que al fusionar-se amb la il·luminació elaborada de l’obra donen lloc a uns […]