David Elfa Novoa

La sala Beckett ens porta aquest Grec una proposta al voltant de l’ètica, apostant per una bona fusió de gèneres a través de l’encertada dramatúrgia d’en Pau Miró. De fet, no es planteja cap tema nou, però s’aconsegueix una obra interessant que integra diferents temàtiques i que les fa avançar com si fossin una sola, fent una reflexió al voltant de l’ètica professional i personal, que tot i ser diferents, s’integren en la persona a l’hora d’aplicar-les. Es tracta d’un text que explora el món interior de tres personatges, tot aconseguint presentar una bona triàngulació entre ells que permet mostrar cada personatge i fer trontollar el món interior de la protagonista. En aquest sentit, Miró aconsegueix un bon dibuix de […]

Des del moment en que es va anunciar aquest projecte, va aixecar-se una gran expectació per saber com seria el resultat de veure Lorca a través de la particular mirada de La Perla 29. En aquest sentit, podem dir que, en general, aquesta gran fusió no ha decebut. De fet, ens trobem amb una gran proposta que està rebent un ampli suport per part del públic, tal i com demostra el fet d’esgotar totes les entrades en pocs dies i la conseqüent prorroga amb noves dates al setembre, cosa que demostra novament que La Perla 29 ha esdevingut un segell de qualitat teatral en el qual el públic confia. L’espectacle ens presenta unes escenes visuals de gran potència, les quals […]

Els textos que s’inspiren en grans clàssics corren el risc de quedar desdibuixats i de perdre’s en si mateixos, volent-se apartar de l’original, però alhora sense deixar-lo anar. En aquest cas, Rebekka Kricheldorf ha fet una gran feina. L’autora parteix de Les tres germanes de Txèkhov, però crea un text amb vida pròpia i el dota de profunditat a través de la ironia, entre d’altres recursos. En aquest sentit, Jordi Prat i Coll aconsegueix traslladar-lo amb una àgil posada en escena i amb un ús de l’humor que subratlla el patetisme en el que viuen els personatges, perfectament portats per uns esplèndids actors que estan totalment a l’alçada de la proposta. L’obra resulta ser molt més que un divertiment, en […]

Aquesta obra ha estat una grata sorpresa en la recta final de la temporada per a tots aquells que no la vam poder veure l’any passat i per aquells que volen repetir (i amb raó!!!). Així, ens trobem amb un text i una posada en escena perfectament fusionades per Saara Turunen, tot fent un desdoblament de l’artista i la seva vida familiar des d’una mirada interna i permetent-nos conèixer les seves emocions i pensaments. Per aconseguir-ho, utilitza un estil molt adient en el que el surrealisme esdevé tremendament proper, dotant a l’obra d’una gran personalitat i força. A més, Turunen atorga a l’espectacle ritme i sap perfectament quan incloure nous elements teatrals per a que aquest no es perdi, traspassant […]

En termes generals, la realitat laboral dels nostres dies estaria envoltada d’uns nuvols negres que ens faria mirar-la de forma negativa. Però, per què no riure’ns d’ella encara que sigui per una estona? Això ens proposen Álex Martínez i Andreu Rami, centrant-se en l’àmplia tasca dels autònoms, però reflectint una realitat en la que tots en podem veure reflectits d’una manera o un altre. En aquest sentit, juguen amb encert amb una història i uns personatges molt propers que ens fan riure i que, si volem, també ens poden fer reflexionar al voltant de la situació que viuen i/o vivim, sempre a partir d’una posada en escena senzilla, però molt efectiva. De fet, els dos actors i creadors de l’espectacle […]