Betty Enguix Silvestre

Exemple de que de vegades gran pressupost,bon gust i qualitat es poden trobar, i d’aquesta unió sorgeixen caramelets com aquest! Sí, és musical per a nens. I que feia jo allà? gaudir com una enana des del minut 1! No us deixeu guiar per prejudicis amb el que fa el director a la tele o pel fet de ser un espectacle familiar, millor passar per sobre d’això i viatjar a un altre planeta durant una estoneta. Bé, a diversos planetes, tots situats en aquest univers tan màgic que es crea ja per tercer any a la sala Barts. Destaque que com a persona no massa fan dels musicals, no se m’ha fet gens pesada, trobe molt adequat el número de […]

Enric! Enric! I una mà que s’enlaira i saluda. Som capaços de canviar els nostres codis de comunicació habituals per adaptar-los a persones que en tenen uns altres? La diversitat funcional a escena per apropar realitats que potser no tenim en el nostre dia a dia. La companyia dels Pirates ens mostra a partir de les seues pròpies vivències com a companyia i, concretament de les del seu escenògraf, Enric Romaní, com és la vida d’una persona que pateix sordesa des de petit. Una obra senzilla però completa, ja que hi ha text, cançó, moviment, projeccions amb fotos i testimonis de l’entorn de l’Enric,…Un mix de diferents disciplines per arribar a comunicar, al seu temps, el que volen fer arribar […]

Sense filtres. Podem veure a una amic o amiga de fa 10 anys sense els fitres que s’han anat construint al llarg del temps? Podem canviar aquets filtres i descobrir una nova relació? Què passa quan ens obrim a noves situacions, a noves possibiltiats? A escena, un exemple. Obra amb mooolt de text, massa per al meu gust. M’ha semblat molt explicativa i redundant, amb molta necessitat de clarificar el què es volia transmetre. Al mateix temps, moments en que l’expressió corporal ha sigut l’única protagonista, i que deien més, que ho deien tot. Molt ben trobats, molt bonics. Hi ha escenes divertides i ben jugades, amb complicitat amb el públic i que han omplert la sala de rialles. Tot […]

» A mi m’ha semblat una pallasada» escolte que comenta una dona a una altra quan sortiM de la sala. Si, d’alguna manera estic d’acord, però no oblidem el què hem anat a veure. És una obra d’entreteniment, sense més transendència ni ànim de conduir a un replantejament vital o a una profunda reflexió. I si anem a veure-la així, amb aquesta idea, crec que podem passar una bona estona. És fresca i divertida, amb un ritme trepidant! Tenim bona interpretació, bona música en directe i el treball de cos també està al nivell. A més, amb molt pocs elements, viatgem a un bosc amb tot de personatges fantàstics, veiem un ase on abans hi havia un home i anem […]

Trencadora amb la idea de musical que ens ve al cap als qui no hi estem acostumats, pel petit format. Entrem en un espai asèptic, fred, despersonalitzat junt amb els tres personatges. Tres personatges ben diferents, amb característiques i energies molt dispars i tots ben treballats. Cadascún fa el seu viatge particular, un viatge que com a espectadors en un primer moment no imaginem. A nivell de guió hi ha girs i reflexions interessants i potents que, en la meua opinió, queden una mica amagats i perduts entre d’altres informacions i idees que no aporten tant. Potser per això se m’ha fet llarga en alguns moments, a pesar de que el ritme general i la precisó de moviments a l’espai […]