Pocs actors, un escenari molt gran i tot i així ben ple! Ens submergim en un ambient fred i impersonal per tractar una cosa tan personal com la identitat. En aquest cas la falsa identitat. Estètica cuidadíssima i personatges molt treballats. Quan la interpretació és bona i hi ha un domini del cos i dels espais amb un imaginari ric per part de l’actor/acrtiu, no ens cal molt més als espectadors per entendre-ho tot i ,a més, completar amb la nostra imaginació. En aquesta obra en veiem un exemple. Ritme molt bo, amb moments lents i pausats i trencaments. Tot i així, encara no sé ben bé per què, se m’ha fet una mica llarga i no m’ha acabat d’atrapar del tot.
¡Enlace copiado!