Andreu Rami

Disfresses cosides per la mama, decorats de paper pintat a la paret… Recordeu els finals de curs de quan estudiàveu? Doncs no parlem del mateix. Coco Comín celebra durant dos dies els seus 50 anys de trajectòria professional executant una idea boja amb una perfecció absoluta. Ha re-adaptat el musical «Moulin Rouge» per mostrar les capacitats i talent dels seus estudiants, fent pujar a l’escenari del BTM fins a 1.000 actors, ballarins i figurants. L’espectacle (3 h.) consisteix en la succesió de perfectes coreografies amb desenes de persones, en una brillant i versàtil escenografia i un disseny de vestuari molt cuidat. La nota negativa, si se’n pot dir alguna, és que sovint es trobaven a faltar escenes cantades, i que […]

Sovint al darrere de grans proeses s’hi amaguen grans històries. El rodatge d’una de les pel·lícules més mítiques de tots els temps, Allò que el vent s’endugué, és un d’aquests casos en què val la pena recuperar tot allò que va passar off the record. Problemes amb l’estrella principal, un productor incosncientment somniador, molt ric i amb una ètica dubtosa… i el salpebrat ideal per a qualsevol trama addictiva: un contrarellotge que els obliga a realitzar una fita impossible en un temps minúscul. Plátanos, Cacahuetes… y lo que el viento se llevó (Moonlight and magnolias) és una comèdia lleugera que recrea pas a pas els vertiginosos cinc dies que va necessitar l’equip creatiu de la pel·lícula per reescriure tot el […]

El protagonista de l’eterna sèrie televisiva Cuéntame cómo pasó es retroba amb els escenaris per explicar la vida del Alcayata, un cantaor de flamenc amb una intensa vida consumida arreu del món, i una tèrbola relació amb el seu fill de qui va perdre la pàtria potestat. La proposta és idònia per als fans d’Imanol Arias o d’Aitor Lunas, el seu company escènic que s’ha popularitzat darrerament per protagonitzar la sèrie La Catedral del Mar. En cas que no siguis incondicional dels intèrprets, l’espectacle et pot semblar un tant irregular. La durada de l’espectacle és excessiva pel ritme que marquen els monòlegs, estàtics, amb un text difícil de seguir. La proposta escènica és interessant i l’èmfasi dels audiovisuals dinamitza la […]

Si algo me gusta de ir a la Sala Flyhard es la sensación de estar yendo a ver teatro vivo, recién hecho, que habla del aquí y ahora. Desde sus inicios mantienen la apuesta por la nueva dramaturgia catalana, y es el campo de pruebas que está forjando una nueva manera de hacer teatro, más cercana y directa. Con Refracciones he descubierto a Concha Milla, que nos propone una comedia que pone en evidencia los diferentes prismas con el que cada miembro de la pareja vive el día a día. La propuesta es fresca y desenfadada al principio, y adquiere tintes de drama romántico a medida que avanza la historia. La trama acompaña a una pareja desde el enamoramiento hasta […]

Al frente de la Fénix está en Felipe Cabezas, actor chileno establecido en Barcelona. Formato principalmente en Commedia dell’Arte, defiende una programación de proximidad donde el teatro de máscaras siempre ha tenido una importancia capital. Sus últimos monólogos (Inferno, L’última notte del cappitano, Houdini) mezclaban el monólogo íntimo, la poética la imagen, la máscara y el movimiento, pero con Bruto da un paso adelante en el lenguaje y se atreve con un monólogo inspirado en Julio César de William Shakespeare (ni más, ni menos!). Marco Junio Bruto Cepión, Bruto por los amigos, fue el político y militar que conspiró contra el dictador Juli Cèsar, a quién acabó matando junto con otros senadores. La historia, ha tildado a Bruto de traidor, […]