Aleix Bonet-Ragel

La feinada que fa la Roda produccions no té preu. Ja ho van fer amb l’Aladdin #ThePopMusical, El vestit pop de l’Emperador, Hansel i Gretel… i molts altres espectacles que ha produït aquesta gran família. L’essència de tot plegat és explicar les històries clàssiques des d’un altre punt de vista deixant clar que per molt que passin els anys, el missatge segueix sent el mateix. Les faules i les lliçons ja ho tenen això de ser vigents malgrat el pas del temps. En aquest cas, reestrenen «La Ventafocs, el musical amb ritme dels 50!». Després de 10 anys «rodant» continua sent un espectacle on la trama és la que a tots ens han explicat; les germanes i la madrastra fan […]

Podríem comptar amb els dits d’una mà totes aquelles comèdies que hem vist i que des del minut 1 ja podem intuir com acabarà o quina serà la trama o, pitjor encara, saber com aniran les bromes… A casa els Brugarol això no passa. Ramon Madaula ha construït una comèdia dramatúrgicament cuidada, on les converses flueixen fàcilment, tots els temes dels quals es parla són rellevants per la creació dels personatges i les converses van picades. Els tres personatges, però en concret el gendre i el sogre, tenen tots els seus moviments ben marcats com si es tractés d’una coreografia infinitament assajada que resta naturalitat als personatges i les seves reaccions reals. Els tres actors són protagonistes d’uns fets que […]

Quins és el límit per poder viure dels records? La nostàlgia a les venes ens crea una falsa felicitat? Fa deu anys que dos amics ja es feien aquestes preguntes, fa deu anys que dos amics ja es preparaven per la Marató de Nova York. La Sala Trono era el temple dels 60 minuts més cansats sobre l’escenari. Aquests dies, triant de records, es torna a recuperar aquella mirada al passat, aquella sensació de no voler mirar enrere per saber la distància que portes. Els dos personatges tornen a entrenar-se per afrontar el repte de la Marató de Nova York. La proposta de l’Aquitània es vesteix senzilla, sense donar-li gaires aires filosòfics a una conversa intensa entre dos amics. Però […]

Trenta anys no es fan cada dia. I menys trenta anys dins del sector cultural català. El que va començar sent un programa de ràdio s’ha convertit en un tot-terreny creatiu. L’èxit de la temporada obre el magatzem de records i els enfila l’un rere l’altre, mantenint l’estil còmic tan característic de la productora. Enric Cambray (l’home que miris on miris veuràs el seu nom) i Israel Solà es treuen del barret de copa una peça que dramatúrgicament segueix les passes de The play that goes wrong i que serveix de bàlsam per aquests temps on costa tant treure a passejar la rialla. Disfressada de vodevil i construïda a base del bagatge i les anècdotes de cada personatge de la […]

L’Akademia ha estat la cuina d’aquest nou plat del panorama teatral barceloní. S’ha cuinat un gran entrant a vuit mans, inspirant-se en l’obra «L’home de la flor als llavis» de Luigi Pirandello. Tot i ser una recepta de diferents ingredients i amb un fil conductor establert, no s’ha perdut l’essència de l’autor italià. En totes les obres de Pirandello sempre hi regnava el dubte de l’existència de l’ésser humà, posant a una balança filosòfica els principis de l’antropocentrisme. En aquesta proposta es manté aquest late motiv per on els actors es mouen i teoritzen les seves actituds. El trident d’actors i els seus monòlegs naveguen entre les debilitats de cada personatge representat. Són soliloquis carregats d’ADN pirandelià, on els personatges […]