A poc més de cinc minuts de començar l’obra els tres actors ja són a escena. Descalços, hieràtics i amb la mirada fixa, semblen immersos en una tristesa tan antiga com la faula que han vingut a representar: l’epopeia de Gilgamesh. Qualsevol diria que han estat allà des de l’inici dels temps i tu, inevitablement, vigiles de no fer gaire soroll perquè et saps un intrús que ha entrat en una dimensió desconeguda amb les seves pròpies lleis. I és aquí, en aquest univers farcit de contrastos, on hi conviuen el teatre més tradicional amb la dramatúrgia d’avantguarda, els instruments primitius amb la música electrònica, la penombra amb el neó. I no hi calen grans escenografies, llevat d’alguns objectes senzills […]
Alba Casaramona i Gual
17 Recomendaciones