Vivim en una societat en què especialment les noves generacions, però també les més grans, fan de l’ego i de la imatge personal el seu tòtem vital. Les xarxes socials s’han convertit en un aparador narcisista en què expliquem i exhibim la nostra vida —bé, la part que més ens interessa i sota els filtres de llum que més ens afavoreixen. Mentim per buscar la felicitat, encara que sigui fugaç, per buscar l’autorealització i el reconeixement dels altres, els nostres seguidors. Però creieu que realment les vides de les persones són tan perfectes? Creieu que mostrar una vida d’èxit ens fa més feliços? Aquestes són algunes reflexions i temes que comparteixen tres propostes que podrem veure en aquest Festival Grec.
L’artista Alan Lucien Øyen presenta Story, story, die (5 i 6 de juliol, al Mercat de les Flors), una obra que reflexiona sobre la relació que s’estableix entre la veritat i la mentida en un món en què els gustos i els “m’agrada” depenen de la bellesa i de l’èxit. L’artista noruec ens pregunta què som capaços de fer per sentir-nos validats o fins a on som capaços de reinventar la nostra vida per fer-la encaixar en els models normatius i desitjables. Darrere d’aquesta “façana”, Lucien albira “un món ple de soledat i una gran necessitat d’amor i seguretat”. “Treballem la ficció i la manera com creem narratives amb les nostres vides, com ens presentem i com interactuem entre nosaltres, com canviem les nostres personalitats”, explica el coreògraf. I continua: “Ens qüestionem conceptes com la sinceritat i l’autenticitat, però també si hi ha alguna cosa sincera en tot el que diem”. Per fer-ho, el creador s’acompanya de set artistes que interpreten una coreografia d’alta intensitat que es combina amb una sèrie de textos incisius basats en les experiències reals dels mateixos ballarins i ballarines de la companyia Winter Guest.
En una òrbita similar navega la proposta Peculiar (25 i 26 de juliol, al Mercat de les Flors) d’Ana Morales. La bailaora catalana lliga la seva concepció lliure del flamenc, allunyada de les versions més tradicionals, amb el concepte de trencar estereotips en un món on tot sembla perfecte i on el que acaba destacant és el que és diferent, únic, estrany o peculiar. L’espectacle és, en paraules de l’artista, una “catarsi” en la qual aposta per la imperfecció o per “trencar els patrons de la uniformitat i reivindicar la singularitat que ens fa únics”. A Peculiar, que té una banda sonora creada per Raül Refree, l’artista dialoga amb la seva pròpia imatge digital a través d’una peça de videodansa, és a dir, amb aquella imatge perfecta i bella que creem de nosaltres mateixos a les xarxes socials.
Sobre el concepte de bellesa com a eina de control polític a les xarxes socials també en parlaran el grup de joves que protagonitzaran To live or not to live / To like or not to like, al Born Centre Cultural, els dies 22 i 23 de juliol. Es tracta d’una acció artística col·lectiva, creada a través d’una idea original d’Ada Vilaró i Marc Chornet, que reflexionarà sobre la relació que hi ha entre la bellesa, el control polític i la dissidència, que utilitza aquestes mateixes eines per reivindicar-se.
Més informació, imatges i entrades a:
